dimecres, 20 de juliol de 2011

VIA DELS ESLLOMATS 230m 6c (6b obl) - Peña Montañesa

La paret nord de la Peña Montañesa em va tenir intrigat des que la vam estar mirant detingudament des de la carretera que puja cam a Bielsa.
Des d'allà dona la sensació de tenir murs compactes i continus, però un com ens hi anem acostant divisem les diferents feixes que la van partint i també podem anar veient que la verticalitat es restringeix a algun sectors de la muralla.
Tot pujant cap a La Collada, a l'hora que el sol es comença a pondre, tenim unes magnífiques vistes d'aquesta complexa paret. Per la part dreta de la mateixa és on discorre la Via dels esllomats, que vam fer fa un parell de caps de setmana, amb el permís de les tempestes que es van comportar tot i les amenaces que vam tenir durant el vespre:
L'aproximació des de La Collada és prou feixuga, cal pujar fins a peu de paret, intentant evitar les molestes tarteres, per llavors flanquejar ja mes còmodament fins a l'esperó Nord-Oest. Ens alleugerà la pujada les magnífiques vistes que tenim durant tot el recorregut.
La via segueix una lògica successió de fissures i xemeneies diedroses, enllaçades hàbilment per compactes plaques, com el bonic tercer llarg:
També hi trobarem una curta però intensa secció de offwidth, on per sort podrem anar equipant, amb més o menys seguretat, una petita fissura que hi ha a l'esperó:
Després de l'evident sistema fissurat, la via surt per un vistos mur tot superant un petit sostret i acaba amb uns aeris, tècnics i difícils diedrets on caldrà lluitar de valent i tenir bon ull amb les proteccions, un llarg molt guapo!
Acabem la via amb les últimes llums del dia, vistes fantàstiques cap a l'Oest on podem veure el Mont Perdut, Castillo Mayor i el poblet de Laspuña. Un cop acabada la via encara ens caldrà remuntar fins al cim de Peña Montañesa on podrem admirar el conjunt de prats, parets i tarteres que conformen aquest peculiar cim. Llavors cal caminaren direcció Est a buscar la marcada enforcadura per on baixarem una tartera fins a trobar un corriol que ens durà altre cop La Collada.
Via d'aventura guapa amb graus collats, on trobarem l'equipament mínim. Hi ha varis trams on la roca no es massa bona i cal anar en compte. Recomanable repetir el joc de microfriends i portar un bon joc de tascons. Via recomanable per fer una jornada complerta amb un toc alpí de cara Nord, tot fent cim i gaudint de la tranquil·litat i les magnífiques vistes. Enhorabona als oberturistes!!

3 comentaris:

albertganxets ha dit...

jo encara diria més:
enhorabona als aperturistes


bon finde marc!

jose castanera ha dit...

tens una birra pagada per la que segurament ha estat la primera repetició. Cal dir que el tercer llarg coincideix amb una via del sidarta que surt per el vistos desplom de la esquerra del ultim llarg (sense croquis)

Vilaplain ha dit...

Doncs si és així, l'Oriol i jo vam fer la segona repetició, L'Albert i la Diana la primera i en Tato i el seu company la tercera; en una jornada completa i divertida. Ara bé, les birres no tinc clar si només son per l'Albert i la Diana o per tots sis... jejeje!!!
Felicitats per la via!!
No teniu mes informació de la via d'en Sidarta!??

Vagi be!!!