dijous, 4 d’abril de 2013

DIRECTA SAGITARIO 200m 6c - Plecs de Llibre

Els Torrent del Migdia vigilat per la Cajoleta, Plecs de Llibre i el Montgròs.
Montserrat és la zona de paret que tinc més a l'abast però la que menys he visitat, especialment el vesant Sud. La proposta de la Laia va ser molt encertada: Plecs de Llibre, aquest màgic racó que no havia visitat mai.
El primer llarg comença just al darrera d'una alzina.
De fet tenia la ressenya impresa de feia molts anys, sempre havia volgut fer la Directa Sagitario, una línia que travessa un mar de roca tant compacte m'atreia molt.
La Laia arribant a la primera reunió.
La via està equipada amb els burils originals, tret d'algun spit. Cal portar alguna plaqueta recuperable i un cable finet és aconsellable ja que algun buril té filferros vells i no es pot posar la plaqueta. Les reunions sempre tenen 4 o 5 burils en bon estat, els de les tirades estan prou bé... ...
Un exercici constant: buscar el següent buril!!
La via va buscant les poques debilitats de la part central del mur Est del Plec de Llibre Superior; aturant-se en les balmes, oferint així reunions còmodes en general.
Magnífic cinquè llarg on faran falta mooooltes express.
Tot i que em va agradar molt escalar la via, val a dir que no la vaig trobar tant bona com esperava. L'ambient, la roca, l'equipament... em van fer gaudir de l'activitat; però l'escalada en sí, on les dificultats son concentrades, trenquen una mica amb el que podria fer una magnífica escalada de continuïtat. Dit això segueix essent una via bonica i recomanable.
L'esvelt perfil del Plec de Llibre Superior ens acompanya durant la baixada, al igual que ens va acompanyar la pluja mentre localitzàvem el ràpel; llavors ens va deixar arribar al cotxe tranquil·lament, arrodonint així un bonic dia a la muntanya màgica.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ZOna restringida de 15 de Febrer a 31 Maig !

Anònim ha dit...

http://www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/Actualitat/2008/08Agost/arxius/Llistat_Vies_Afectades.pdf

Aniol ha dit...

Home, l'últim llarg deunidor la continuitat que té (si el fas en lliure..)i el penúltim té bones apretades. De fet, crec que un dels encants d'aquesta gran placa és precisament el anar superant petits extraploms, amb continus reposos, que et permeten fer servir la intuició montserratina per llegir el següent pas. És la grandesa de Montserrat. Cada agulla, cada paret és única i diferent de la resta.
Salut company!!! felicitats pel blog!!!

Aniol