dissabte, 17 d’agost de 2013

EL ESCUDO - Circo de Gredos

La Laguna Grande
Després d'un dia de relax fem cap al Circo de Gredos, on ens esperen en Joaquín Gracia i en José Manuel Palacios (Bolo), uns amics de la Laia coneixedors i incansables aperturistes de la zona.

Altre cop les motxilles ben carregades i una bona caminada de dues hores i mitja, aquest cop més suau i en un entorn d'alta muntanya espectacular.
Boniques vistes del circ des del coll de Los Barrerones.
Arribem al refugi Elola passat el migdia, encara tenim tota la tarda per escalar alguna paret propera a la Laguna Grande. En Joaquín ens recomana la paret de El Escudo, a 15 minuts del refugi, on hi ha vies d'uns 100m tant clàssiques com de tall més esportiu.
Paret de El Escudo. RIP(vermell), Más adelante más(blau).
Escalem primer la via RIP (100m 6b M1+), totalment equipada, ara amb parabolts inox. Tres llargs d'adherències i escalada tècnica condueixen al mur final. Aquí l'escalada canvia, oferint moviments més atlètics per superar el vertical tram final de la paret.
Escalant el segon llarg.
El mur final dona cert ambient a l'escalada.
Dos llargs ràpels ens porten a peu de via on, engrescats per la qualitat del granit i la tranquil·litat del lloc, ens tornem a encordar per escalar la via Más adelante más (100m 6c+ M1+).
Boniques vistes... bon ambient!!
Igual que en l'anterior, primera part ajaguda amb algun tram d'adherències de ciència ficció, i mur vertical al final. Últim llarg especialment guapo, placa vertical amb franques regletes que ens faran estirar de debò!! Seguidament bonica fissura de dits on caldrà col·locar alguna assegurança... genial!!
La Laia recuperant el segon llarg.
Sense ser unes vies especialment remarcables, la qualitat del granit i el bonic ambient on es desenvolupen les fan del tot recomanables. Només ens caldrà un petit joc de friends petits/mitjans i cintes express. Es pot rapelar per la via RIP amb una corda de 70 metres.
Començant el magnífic mur de l'últim llarg.
Nosaltres vam escalar al sol, amb l'airet que corria varem estar molt bé. La paret però està a l'ombra fins les dues del migdia, oferint la possibilitat d'escalar amb la fresca del matí i gaudir d'aquest bonic lloc banyant-nos a les magnífiques gorgues a la tarda.


A la dreta, les últimes llums il·luminen el nostre objectiu pel proper dia: Ameal de Pablo.