dimecres, 7 d’agost de 2013

GALAYOS

TORREÓN DE LOS GALAYOS


Vistes immillorables des del refugi.
La proposta de la Laia en un principi no em va fer gaire gracia, a finals de Juliol al centre d'Espanya... quina calor!!! Però de fet és l'època per escalar a la zona de Gredos i a mi m'esperen quatre setmanes treballant a Madrid. Així que varem passar una setmana escalant per les parets d'Àvila, gaudint de seu granit i magnífics paratges.
La Laia disfrutant del vertical diedre final.
Una primera estada de dos dies a Galayos em posa les piles després d'un meset sense tocar roca, i em recorda el què és escalar en granit.
Ambient a la reunió abans del cim.
Després de les dues hores i mitja de caminada fins al refugi Víctory, ens decidim per escalar una clàssica al Torreón de Galayos, la Underground/Malagón. Bonica consecució de fissures i diedres per una de les línies més evidents de la cara Oest d'aquesta emblemàtica agulla.
Cim!!!

Escalada clàssica al més pur estil, només trobem alguns pitons a la via, així que cal dur un bon grapat de friends. El reduït espai del cim del Torreón ofereix un bon ambient i unes vistes privilegiades.

Des d'aquí un ràpel pel vessant Nord ens condueix a la Repisa de la Flores d'on baixarem caminant.


PEQUEÑO GALAYO


Primer llarg del diedre Jerónimo López.
Després del vertical ràpel del Torreón, aprofitem les hores de llum que ens queden per escalar la cara Est del Pequeño Galayo. Ens recomanen el diedre Jerónimo López. Aquí la roca està més bruta i en molts trams té uns líquens gegants!!
Boniques vistes arribant al collet del Pequeño Galayo.
Amb dos llargs arribem al coll que ens permet baixar caminant pel vessant Nord. La via està bé per acabar de fer el dia, però no és cap meravella...

PUNTA MARÍA LUISA


La bonica línia de la via Durán/Piñón.
Em deixo seduir pels comentaris de l'article de la Desnivel i l'endemà fem cap a la Punta María Luisa, la via escollida: Durán/Piñón. Segons el mencionat escrit via excepcional, la veritat es que la línia de diedres fins i vertical promet.
Superant el desplomet que porta la còmode xemeneia del primer llarg.
Igual que en la via que varem fer al Pequeño Galayo, aquí també hi ha líquens en gran part del recorregut, donant més inseguretat als típics passos d'oposició en el diedres.
La prometedora fissura de mans desplomada resulta ser al sortir d'aquest...
La via és molt guapa i a mi em va semblar difícil pel grau que l'hi donen a l'esmentat article. La sortida de la primera reunió em va semblar una mica exposada ja que és difícil d'assegurar i només entren peces ben petites com l'alien negre o tasconets... em sembla que tant la Laia com jo vam passar uns moments de tensió... Vaig decidir partir el llarg per refrescar el coco en una còmode lleixa, després del canvi de diedre. Diedre molt guapo i exigent.

Segons la ressenya el quart llarg té una fissura de mans desplomada de 6c, i jo amb aquella il·lusió!! Doncs bé, la fissura de mans hi és però un com ja s'ha superat el desplom, que per cert no vaig encadenar; empotraments difícils i incòmodes en fissura oberta. El llarg és molt guapo!! Faig reunió després de la fissura restant així un còmode llarg fins al cim de la Punta.