GUIRIS COME HOME 110m 7c (6c oblig.) SR2 - La Falconera - Montsant

Les parets de Montsant tenen una alçada modesta, però el seu magnífic conglomerat i el seu ambient els hi donen un toc molt especial. Ja fa uns anys amb l’Ignasi varem anar a treure el cap a les parets a la dreta del Grau de Salfores, però la qualitat de la roca i la sensació que hi hauria poca possibilitat per l’autoprotecció ens van fer desistir d’obrir-hi una via, no ho vam mirar gaire bé perquè poc després l’Albert i companyia hi obrien varis itineraris: Chicas con Gracia, L'Edat Perillosa, Gallina BVella fa bon caldo, Tobogan Hormonal, ¿Y quien es Laura??

Jo mai he tingut la mirada posada en aquestes parets, però l’Ignasi n’és un gran amant i finalment em va convèncer per obrir una via a la que segurament és la paret més emblemàtica de la zona, la Falconera.

Durant el primer intent...

Vam fer un primer intent, que vam haver de desfer, ja que ens vam posar a la via Ara o mai! que pràcticament no té expansions, de com no l’Albert Salvadó i companyia.

Ambient a la R3

L'Ignasi obrint l'últim llarg

Entre fer i desfer es va acabar el 2017 i vam haver d’esperar a finals de 2018 per poder tornar a vibrar amb la magnífica roca que ens ofereixen les parets de Montsant. Les possibilitats d’autoprotecció en general són molt millors del que pot semblar a primera vista, però la seva verticalitat a vegades fa dubtar si avançar una mica més o no... 

Jo escalant l'últim llarg

L'Ignasi recuperant el segon llarg

Penso que al final ha quedat una via molt bonica, amb algunes expansions que ens donen el puntet per seguir escalant, però amb molta autoprotecció i aventura assegurada. En general tots els llargs tenen molt ambient amb els dos últims on aquest s’accentua. I no diré res més de la via... aneu-hi i gaudiu-la!!!

La Falconera ens ofereix una gran varietat d’escalades, vies equipades de dificultat com Ortega-Camacho o Els Intocable, de no tanta dificultat com Esperó dels Falcons, vies desequipades de dificultat com Ara o mai! Vies semiequipades de dificultat com Zion o  clàssiques com la Primavera. També artificial en el cas de Ultimatum, que s’ha alliberat. En resum un encantador racó per descobrir.

L'Ignasi escalant en lliure la via Ultimatum. Foto: Joan Capdevila.

Penseu que escalem al Parc Natural de la Serra de Montsant, aquesta paret està regulada i l’escalada no hi és permesa durant tot l’any així que informeu-vos abans d’escalar-hi. Recentment s’ha obert un refugi a La Morera de Montsant (facebook) on trobareu tota la informació relacionada amb l’escalada i activitats al medi natural i on també podreu menjar de meravella!!!

Jo escalant el tercer llarg

Gracies Ignasi per animar-me a obrir aquesta via i Lola per penjar-te a fer-nos fotos!!

Moments màgics al cim de la Falconera

(Aquest any van obrir una via a l’esquerra de l’Esperó dels Falcons que a la part de dalt creua les 3 vies de la dreta, és per això que s’ha desequipat L’últim llarg. Informen-nos i respectem)

La Reina del Sur 150m 7b/c (7a oblig.) - El Turbón

El Turbón és un massís situat a la comarca de Ribagorza, província d'Osca. Ben visible des del cim de les parets del Montsec com una gram massa destacada, amb una alçada màxima d’uns 2.500m. El seu contrafort oest decreix en alçada acabant amb unes parets de modesta altura però de gran qualitat per a l’escalada.

Al vessat sud d’aquest contrafort hi trobem aquesta magnífica via, que recorre un estètic pilar. L’accés a aquesta zona sud el farem prenent el PR que surt de l’aparcament fins a situar-nos a la vertical de la zona més compacta de parets i abandonant aquí el PR tot seguint un caminet força fitat. Una mica més d’una hora.

La via és totalment espectacular, serpenteja pel pilar tot buscant les zones més escalables sobre una roca molt abrasiva i punxant de qualitat immillorable. L’exigència tant física com psicològica són molt altes ja que en tots els llargs haurem d’escalar trams obligats sense possibilitats d’assegurar-se. Una feina impressionant per part dels aperturistes.

Tots els llargs són exigents i no et deixen relaxar ni fins al final dels mateixos ni fins al final de la via. Les possibilitats d’assegurar-se són poques així que val la pena anar amb els ulls ben oberts i aprofitar totes les possibilitats!

El descens es fa per la via del diedre que hi ha a l’esquerra del pilar. El primer ràpel es troba en una alzina al cim de la paret, els següents són parabolts i spits amb anelles. Tot i que hi ha força vegetació nosaltres vam rapelar còmodament.

DOS TONTOS MUY TONTOS (160m 6a+) + EL PANSAMIENTO CIRCULAR (150m 6c) - Puntal d'Àger

L1 Dos Tontos Muy Tontos

Bonica combinació de dues vies als Puntals d'Àger. Combinació és un dir... perquè de fet el que varem fer va ser fer la via Dos Tontos Muy Tontos, baixar a la pista i tornar a pujar per fer la via El Pensamiento Circular.
Després d'haver-ho fet, pensem que és una bona opció no baixar a la pista i anar fins al cim de la segona via i rapelar. Això seria una bona combinació.

L2 Dos Tontos Muy Tontos

Les dues vies són molt boniques, amb roca casi sempre boníssima i passatges ben guapos. Tots els llargs són bons!!

L3 Dos Tontos Muy Tontos

El Pensamiento Circular té un últim llargs força espectacular i bastant atípic en aquestes parets, ja que supera una zona desploma amb canto molt espectacular. Per anar a fer aquest llarg haurem de fer una petita caminada d'uns 40 metres... 

L3 Dos Tontos Muy Tontos

Nosaltres vam rapelar de la via El Pensamiento Circular, amb 3 ràpels a baix!! Còmode i amb opció de combinar amb les altres dues vies que hi ha a la paret.

L2 El Pensamiento Circular

Sempre és un plaer tornar a les parets d'Àger, bona roca, tranquil·litat, boniques vistes... Un altre bonic racó de l'estimat Montsec.

Accés directíssim per aquesta "canal" a El Pensamiento Circular

DESPERTA FERRO 150m 7a (6b oblig.) - Cingle de Llado

El Montsec és un d'aquells llocs que ocupa un racó especial dins el meu cor... les primeres vies llargues, les primeres obertures, l'imponent Montrebei, l'acollidora Vilanova de Meià, l'accessible Terradets... moltes vies i estils diferents... molts companys de cordada... moltes emocions!!!

Sempre m'agrada tornar a escalar les parets del Montsec i la veritat és que aquesta, poc coneguda, tenia moltes ganes de tornar-hi. Hi havia estat en dues ocasions escalant vies segell Ravier amb unes bones vibrades, molt recomanables per als que sàpiguen on es posen.

La Desperta Ferro és una via molt guapa, pràcticament equipada que ens deixa gaudir d'aquest encantador racó amb certa tranquil·litat. Tot i així es recomanable controlar la roca ''selecta'' d'aquestes contrades, on tindrem un regust a Wadi Rum en els primers llargs.

Graus prou ajustats i escalada atlètica que ressegueix el marcat esperó amb molt d'ambient en general, arribada al cim sempre grandiosa amb un Pirineu carregat de neu més espectacular que de costum.

Una activitat del tot recomanable que combina una agradable aproximació des del curiós poble d'Alsamora amb una bonica escalada en un ambient salvatge i solitari.

Popeye 240m 7c (6c+ oblig.) - La Visera - Los Mallos de Riglos

La visita de rigor al regne de buit, sempre és emocionant tornar a les parets de Los Mallos de Riglos, el seu gran ambient és difícil de trobar en altres parets.

Aire fred i solet, una combinació perfecte per poder gaudir d'una gran via com la Popeye, roca bona i llargs boníssims per escalar 240 metres de la Visera pel bell mig amb 5 grans llargs.

Tot i que al company l'hi va saltar un canto, la roca està molt sanejada i juntament amb el bon equipament conviden a apretar en cada moment.

Tots els llargs són bonics i en general combinen canto i continuïtat amb tramets de presa més petita o rometa o s'ha d'apretar una mica més. Ambient brutal a la part de dalt!!!

Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret - 150m 7a+ / Ae

Que beeee!!!! ja tocava una mica de tapieta!!! i a la nord de Montserrat, que sempre té aquell toc tan especial.

Amb en Popi ja feia dies que buscàvem un forat per anar a escalar aquesta via. Fa un parell de setmanes varem escalar al Casot i des d'allà es veia perfectament el seu esvelt esperó.

Escalada de paciència... anar resolent els trencaclosques i buscant el camí entre un gran mar de còdols i pedretes, m'encanta!!

També trobem un còdol gegant que ens servirà de ''còmode'' reunió.

La via manté l'equipament original, deteriorat en general, però es va reequipar parcialment per facilitar l'escalada en lliure: 2 parabolts a les reunions i parabolts cada 3 o 4 burils als llargs.

I la cirereta del pastís!! Una galeta gegant ens espera dalt de tot!!! És que sempre ho dic... Montserrat la muntanya màgica!!!

JAUME CASELLAS (350m V+) - Tossal de la Feixa

Perfil oest del Tossal de la Feixa.

Aquesta curiosa via ressegueix el perfil oest del Tossal de la Feixa i té dues parts ben diferenciades pel tipus de roca: els primers cinc llargs escalarem conglomerat de qualitat i els quatre últims calcari també de molt bona qualitat.

Vistes de la pat de dalt des de la feixa.

La via està semiequipada i ens caldrà utilitzar assegurances flotants en alguns trams i escalar en d'altres. Un cop arribats a la feixa, zona on començarem a escalar el calcari, tenim la possibilitat d'escapar-nos pel camí que ens servirà de retorn.

La roca és molt bona en gairebé tot el recorregut i sorprèn el conglomerat de la primera part, molt agradable d'escalar. També val a dir que el segon llarg de la zona de calcari està força petat i cal anar en compte!

La via té força ambient en alguns tram i acaba per una fissura desplomada amb molt de canto que ens acaba deixant molt bon gust de boca!!

Primers i últim llarg de la via.

La veritat és que ha esta una activitat que m'ha agradat molt i que recomano totalment als amants de l'escalada clàssica, tant per l'escalada en sí com per l'entorn i l'agradable que son tant l'accés com el descens.