Teniem bones referències d'aquesta via i la veritat és que son del tot certes. Via molt guapa, on tots els llargs son interessants, exceptuant l'últim i una zona de transició per anar a buscar els últims "diedres". Empalmem els dos primers llargs, quedant una tirada molt guapa que ja et fa posar les piles amb algun pas molt finet i d'equilibri. El segueix un diedret vermellos amb algun pas i roca a estudiar. Després llarg de placa amb sortida de reunió en roca trencadeta, aqui hi trobarem uns burils, un cop superat això la roca es molt bona i ofereix uns elegants passos de placa. El següent llarg es molt bo: diedre fissurat que acaba en petit desplom i sortida de placa on cal apretar de valen!! Un altre llarg bonic, diedre vermell amb fissura de dits i entrada a reunió amb ambient, com podeu veure a la foto:
Pot ser interessant no fer aquesta reunió i, amb bon domini de les cordes, empalmar el següent llarg de flanqueig(següent foto); així evitem pitonar en la reunió penjada de la foto.
A continuació trobem el llarg més laboriós de la via i l'únic que no ens va sortir en lliure. La veritat és que un pitó falcat i una "V" que no es pot xapar, no convidaven gaire a fer el següent moviment, que en Toti va confirmar era una molt bona apretada. El primer tram surt be amb aliens i al segon el cangueli em va fer posar un clau. Penso que sortiria en lliure, amb algun pitó de més, estrategicament col·locat; de fet potser ja s'ha fet en lliure... Després dels trams d'artificial arribem fins a una gran sabina, passant-nos la reunió, d'aquesta manera repartim el llarg de transició. Primer llarg dels "diedres" de dalt molt guapo amb xorrerilles, forats a equipar i ambient, tot un regal!! Reunió penjadeta en sabia que es pot reforçar amb pitons. El següent també es força guapo, superant un desplomet i arribant a un ninxo amb reunió de luxe!!:
Per acabar, sortida del ninxo amb desplom força cantallut on trobarem pitons; acabem amb xemeneiota herbosa fins al cim. En resum, via molt guapa, mantinguda en el sisè grau i amb bona roca en general; està semiequipada amb burils i claus. Varem fer servir: aliens blau, verd, groc, gris, vermell i gold. Camalots 0.75, 1, 1, 2, 3, 3. Joc de tascons i 4 claus(V, u i universal). Varem tardar unes sis hores i mitja.El diumenge vam aprofitar per fer una de les vietes que hi ha just sobre el prat, vam escollir la Josep - Elena que recorre el marcat pilaret a l'esquerra del Petit Diedre. Bonica via de plaques magnífiques en roca molt bona, menys els primers 5 metres de l'últim llarg. La via està pràcticament equipada amb parabolts, però és recomenable portar alguns friends ja que sino hi ha uns alejes força desfassats. Vam rapelar, reunions amb dos parabolts i mallons, però no estaria malament canviar algun cordino. Aquesta és la ressenya que sortia al Vertex nº 193:
Dissabte a la nit festa!! i tenint en compte que no parava de ploure fora del refugi, a dins el vi tampoc parava de caure!!
El diumenge passat va fer un any que escalava la mitica 
Demà fera un any que amb en Santi, Morfu i Marc Muntanya vam escalar la via 
Vam fer la caminadeta, d'unes dues hores, la tarda abans; per dormir a peu de via, sota una lluna practicament plena. Tot plegat va ser una gran expariència!!
L3 - Sortida delicada flanquejant a l'esquerra, en roca dolenta fins que comença la fissura, trobarem un spit a l'inici de l'offwidth. Tota la fissura te roca boníssima i ens caldra col·locar els seguros estrategicament o fer-los correr... Un spit a la reunió. Llarg magnífic!
L4 - Petit flanqueig a l'esquerra per donar la volta a la llastra i escalar-la per la seva part esquerra. Continuar per la placa buscant les fissurilles que permeten assegurar-se. Escalada fina en algun tram i mantinguda. Roca genial! Un spit a la reunió. Llarg guapo!
L6 - Sortinda una mica a la dreta de la reunió i seguir recta amunt fins a una sabia, continuar per una placa grisa fins a trobar un pitó que no es veu desde baix.
