UESMAP 500m 6c - Esperó de les Orenetes

Aprofitant l'aplec d'escalada a L'Alt Urgell, amb en Lluís vam anar, per primera vegada els dos, a la Cinglera dels Espolvins. Els bons comentaris de la UESMAP, ens va decidir a descobrir d'una vegada per totes aquesta paret.

Assegurant a la primera reunió.

Escalant el novè llarg, bonics passos per superar el sostre.

La via és molt bonica, itinerari molt ben aconseguit per escalar aquesta gran paret d'una manera ben elegant, sobre roca molt bona i excel·lent en la majoria de trams; de fet em va sorprendre la qualitat de la roca amb molt bon tacte.

En Lluís al segon llarg.

Tal i com diu la ressenya, portar 14 cintes i si es vol un parell de friends mitjans/petits, tot i que la via admet més material. Vam trobar a faltar un o dos pitons al primer llarg.

En Lluís escalant l'últim llarg.

El sol ens va acompanyar gairebé durant tota la jornada, les boires es van anar acostant sense molestar, fent un dia molt agradable, llastima del soroll constant del cotxes. I per acabar, al cim de la cinglera, tot baixant, vam fer una bona collita per acompanyar el sopar!!

Quin goig que fan aquests rovellons i pinenques!!

Ja falta menys . . .

Ara fa poc més d'un any, amb l'Ignasi vam començar a obrir una via en una magnífica paret que ens ofereix un roca excel·lent; gotes d'aigua a dojo que ens fan gaudir de l'escalada de plaques amb regust suïs. Fa un parell de setmanes vam anar a acabar-la i ens vam quedar a pocs metres del cim, esperem que refrany tingui raó i a la tercera sigui la vençuda. Mentrestant seguirem caminant.

Primer llarg; roca roja, àcida i punxant al límit de l'escalable.

Ambient arribant a la segona reunió.

L'Ignasi buscant el camí al complicat tercer llarg.

Bon dia ! ! !

Tercer llarg, sembla que les màximes dificultats ja estan superades.

I més ambient... magnífica arribada a R3.

Fantàstica placa tot començar el quart llarg.

L'Ignasi escalant una delicada, i un pel il·lògica, secció al quart llarg.

Comencem un altre trencaclosques; cinquè llarg.

Gotes i més gotes.

La timba ens segueix acompanyant. 

Al bell mig de l'últim mur.

El dia s'acaba i els últims rajos de sol ens regalen magnífiques llums.

VIA DE TOTS 485m 6b (V+ obl.) - Cara Sud Pollegó Inferior - Pedraforca

Fa un parell de setmanes vaig poder tornar a escalar amb en Manny, entranyable company de cordada que vaig conèixer a Arizona. Ell és un enamorat de casa nostra i des que l'hi vaig ensenyar el Pedraforca, ara fa un parell d'anys, que l'ha volgut escalar.

Escalant el bonic primer llarg que varem fer juntament amb el segon.

Per mi perfecte! A aquesta paret sempre l'hi poso l'adjectiu de l'oblidada, tot i ser un paratge que m'encanta només hi havia escalat dues vies i em va fer molta il·lusió poder escalar aquesta via amb en Manny.

En Manny escalant els últims metres de la via.

Varem fer l'aproximació pel prat de Reo, llavors vaig pensar que potser per això és l'oblidada, ja que hi ha una bona pujada!! Però el magnífic ambient i la qualitat de la roca la fan mereixedora.

La via primer escala boniques plaques fins arribar als espectaculars lapiazs del cinquè llarg; llavors va enllaçant fissures fins arribar al cim. Sortint de la feixa hi ha una variant, equipada durant el re-equipament de la via, que escala bonics lapiazs i val molt la pena. És una via recomanable per escalar fins al cim d'aquest bonic pany de paret.

CAP I POTA 240m 6c+ (6b+ obl.) - Roca Gran de Ferrús

Aquest preciós racó del Berguedà em va encantar ja fa uns quants anys quan vam anar a escalar la Conill amb Tapioca, des de llavors hi havia volgut tornar, i aquesta via ha estat l'excusa perfecte.

Amb en Popi ja feia dies que en parlàvem i també enredem en Roig i l'Oriol.

Marc al tercer llarg, humit però escalable.

Arribem a bona hora a peu de via i ja hi ha una cordada al primer llarg, així que ens ho prenem amb calma, que de fet aquesta serà la tònica de la via: escalar a poc a poc i amb tots els sentits alerta.

En Roig acabant el magnífic quart llarg.

La via es exigent en tots els llargs, però en especial a les plaques on no podrem protegir les excursions que ens anem trobant, resultant així una escalada força exposada; vaig suar la gota gorda, i freda, entrant a la sisena reunió.

Fent un petit descans, gaudint de les boniques vistes.

Hi trobem llargs amb passatges molt bonics i roca molt bona en general, exceptuant els dos últims llargs que segueixen fissures una mica terroses; val a dir que els aperturistes han realitzat una molt bona feina de neteja, permetent així bona protecció en aquests llarg. El quart llarg és sensacional!!!

Entrada "delicada" a la sisena reunió.

En Popi escalant el sisè llarg.

Enhorabona als aperturistes, deu ni dor amb les sortidetes que us vareu currar!! Com deia abans, molt bona feina sanejant les herboses fissures. Com diu la ressenya, un jocs de friends(des de micros al 4) i tascons és el que varem utilitzar. Reserveu la via per quan vulgueu desestressar-vos.