Àlbum de fotos de l'OPEN BLOC 2016 gentilesa de Pau Franch

El fotògraf Pau Franch ens regala aquests bonics instants de l'OPEN BLOC 2016.

Clica aquí per anar a l'àlbum de fotos.

JORNADA D'AUTORRESCAT - Rocòdrom Joan Colet de Vic

Molt d'èxit a la Jornada d'Autorrescat que vam fer el passat dissabte juntament amb la Unió Excursionista de Vic i en Jordi Tona.

Després de fer una introducció repassant i coneixent nous nusos, els participants es van distribuir en les diferents estacions que els hi vam proposar.

Varem dedicar el matí a anar treballant les maniobres bàsiques de l'autorrescat: pujar i baixar per cordes fixes i amb tensió, fer transferències de càrrega, politges, reunions...

A la tarda ens vam penjar tots al rocòdrom i vam fer unes pràctiques bàsiques de senzills possibles casos pràctics.

Una bona introducció a l'autorrescat en paret, per a poder conèixer les tècniques més bàsiques i ser una mica més conscients de les possibilitats i limitacions d'aquestes.

OPEN BLOC 2016 - Fira de Muntanya de Vic

FOTO: PAU FRANCH

El cap de setmana passat es va celebrar la Fira de la Muntanya de Vic, dins la qual vam organitzar tot un seguit d'activitats d'escalada.

Espectacular muntatge de l'estructura per la l'Open

Gracies a l'empenta d'en Carles Redorta, la col·laboració d'escaladors i equipadors de renom (Ramon Julian, Carlos José Catari i Shirleys Noriega) i tot un seguit de gent, vam tirar endavant l'OPEN BLOC 2016, que com l'any anterior va tenir molt d'èxit.

Molt d'ambient a les finals del dissabte

En aquesta edició es va optar per separar les categories en dos dies , el dissabte els grans i el diumenge els petits. D'aquesta manera tothom hi va tenir lloc i es va poder gaudir més de l'activitat.

Molta participació a les categories de Sub12 i Sub15 del diumenge

També es van organitzar finals per als més petits!!!

Paral·lelament i durant tot el cap de setmana non-stop, els assistent a la Fira tenien l'oportunitat d'escalar l'emblemàtica xemeneia de El Sucre de Vic. Des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre no va parar de pujar i baixar gent!!!!

LA LÒGICA RELATIVA 200m 8a (6c obl.) - PEÑA MONTAÑESA

El setembre de 2015, juntament amb l'Ignasi Miralpeix, vam acabar d'obrir una altre via a l'oest de La Peña Montañesa. Mentre enllestíem els llargs superiors de la Caminant, no podíem deixar de mirar de reüll la immensa placa verge situada a la dreta del marcat diedre que parteix la part alta de la paret.

La paret dels somnis... així és com hem acabat anomenant aquest bonic pany situat a la zona més occidental de la muralla sud de La Peña. Primer va ser la Caminant que m'apareixia en somnis, de nit i de dia, imaginant què ens regalaria la sorprenent roca d'aquesta paret. Després va ser l'Ignasi qui no podia dormir, aquella imponent placa amb els seus sostrets... la poc definida part inferior... com lligaria tot?

No va ser fàcil trobar els dies per poder viure la nostre aventureta, sempre els hem esperat amb molta il·lusió, aprofitant per passar uns dies en aquest raconet que tant ens ha emocionat, dormit al petit bivac i movent-nos tranquil·lament.

En alguns moments aquesta obertura ha esta un malson més que un somni; aquelles preses de decisions que no saps mai si són les correctes; fissures brutes i plenes de plantes eriçó... compactes plaques de roca excel·lent... es podrà escalar en lliure... serà massa rebuscat... una línia més clàssica... un traçat modern... xapes, pitons, friends... una lògica!!! però... quina???

Finalment la via ha quedat molt equipada, buscant la bona roca i un traçat sobretot esportiu. La continuïtat dels llargs es veu interrompuda per una tirada de V on la roca deixa molt a desitjar. Per la resta de l'escalada la roca és de molt bona a excel·lent, amb alguns trams de gotes d'aigua sensacionals i ambient garantit!

La setmana passada, l'Ignasi i en Pau Contreras van fer la primera repetició de la via, la van escalar tota en lliure i encadenar, gaudint d'una bona escalada i de la tranquil·litat d'aquest lloc increïble. Enhorabona nanus!!!

Ordesa, escalades amb majúscules!!

El temps passa però hi ha records que resten molt vius en la nostre memòria. La primera vegada que vaig escalar el Tozal del Mallo n'és un d'aquests. Tenia aquesta paret gravada al cap ja que de petit havia passat alguns estius amb al família a la Vall d'Ordesa. Finalment va arribar el moment i juntament amb en Morfu i en Cruells vam escalar la Brujas-Franco Española.

Aquella escalada em va semblar una cosa molt bèstia, blocs i desploms per tot arreu, escalada desequipada i a trams del tot obligada, en fi que fer el cim va ser una d'aquelles sensacions tant i tant plaents i reconfortants!!

El passat cap de setmana vaig tornar a fer la via, després de mes de 10 anys. Ja més acostumat a les parets i l'escalada d'aventura vaig poder gaudir de l'extravagant escalada ordesiana, un d'aquells plaers que em recorda perquè m'agrada tant l'escalada.

La Brujas-Franco Española és una combinació de vies sensacional, on els pitons que anem trobant durant tot el recorregut ens permeten baixar una mica la guàrdia i evitar aquelles pujades d'adrenalina que a vegades ens dona Ordesa.

El diumenge escalem el Diedro del 73, amb una primera part força perdedora i menys interessant que la part de dalt amb millor roca i llargs ben bonics. L'equipament però és escàs i cal anar sobrats per no passar una por terrible, no oblidem que estem a Ordesa!!!!

JEFF 400m 7b (6b obl.) - Punta di u Corbu - Bavella

Via excepcional dels germans Petit, que segueix una bonica i molt ben trobada línia que ens regala una mica de tot, sempre sobre un granit de màxima qualitat.

La via comença per un llarg un pel ajagut amb alguns passos prou delicats sobre peus en adherència que ja ens ensenya per on aniran els trets.

El segueix un bonic diedret cec vertical amb una escalada continua on també caldrà fer algun pas obligat.

A partir d'aquí la via comença tendir cap a la dreta, enllaçant fissures de qualitat, tafonis espectacular i flanquejos delicats.

Ens posem sota el bonic tafoni penjat, motiu de la portada del llibre Parois de légende : Les plus belles escalades d'Europe, que escalem gaudint d'unes bústies gegants i una bona timba.

Després de caminar per l'interior del tafoni, cal fer una sortida en slab per anar a buscar la famosa via Le dos de l'elephant. Un cop aquí nosaltres ja vam rapelar per aquesta via.

En el descens ens espera la recompensa, bonics gorgs d'aigua cristal·lina on relaxar-se després d'una escalada increïble.

Com diuen els francesos una incontournable!!! això sí, en comparació amb les altres vies que hem fet, com també diuen... engagé...

Activitats d'escalada a la Costa Brava juntament amb DIVERSUB ADVENTURE

Ahir vam encetar la temporada d'activitats d'escalada per la Costa Brava que realitzaré en col·laboració amb DIVERSUB ADVENTURE.

Varem fer la via ferrada Cala del Molí, molt bona temperatura durant la tarda i acabant gairebé amb les últimes hores del dia!!

Aquestes dues noies van gaudir de valent!! només val veure les seves cares de felicitat!!! Una experiència diferent en un entorn molt bonic.

TERNURA CONGOSTEÑA 210m 7a (6a obl.) - Congosto de Ventamillo

I torno a caure a la trampa... pensar que es pot escalar bé durant els mesos de calor al Congosto de Ventamillo. Sí la tarda passa a l'ombra, però pagant el preu d'una roca calenta pel sol de tot el dia i una xafogor incòmoda.

Tot i així escalem aquesta bonica via que ens regala dos llargs molt guapos, la fissura/diedre del segon i l'impressionant cinquè llarg amb un magnífic diedre de 55 metres!!!

Varem entrar per la variant que es troba a només uns metres de l'original, així ens evitem el pas de bloc de 7a només començar. La variant es fa molt bé i està molt ben assegurada, amb una dificultat al voltant de 6b, val a dir que la roca és una mica inestable i polsegosa.

La via es va equipar totalment amb parabolts durant la seva obertura, posteriorment s'han retirat la majoria de parabolts, deixant aquells on no ens podem assegurar de manera natural. Per tant caldrà portar un bon assortit de friends (petits a grans) per fer la via, repetir els grans per anar tranquils al diedre de 55m.

EL REGNE AMAGAT DE CAMALOT 135m 6c (6a obl.) + TURBORECYCLED 115m 6c (6a obl.) - El Turbón

El Turbón és un bon recurs pels dies d'estiu amb previsions tempestuoses pel Pirineu de Huesca. Les vies que vam fer es troben a la zona més oest de la muntanya, a més estan dins d'un gran queixal, oferint-nos així ombra fins a ben entrada la tarda.

El Regne amagat de Camalot ressegueix una bonica fissura en tot el seu recorregut, ben visible tot fent l'aproximació.

Als primers metres de la via caldrà escalar amb delicadesa ja que la roca està força trencada. Un cop passada aquesta secció, fissures i diedres de roca perfecte es succeeixen, i amb un bon ambient!!

Els dos llargs centrals ofereixen escalada atlètica i tècnica on la confiança en els empotraments ens serà d'ajuda en la progressió.

Només trobarem algunes pots de roca i un parell de tacs de fusta en els passos claus. El descens l'efectuem per la mateixa via en dos ràpels ben verticals. Via de fissures guapa!!

Turborecycled es troba al fons del queixal, al final de la canal d'accés a El Regne amagat de Camalot. La via també ressegueix fissures en gairebé tot el seu recorregut.

Sense ser tan espectacular com la anterior, aquesta via es una bona opció per acabar d'omplir el dia.

Per a les dues vies ens vam guiar amb les ressenyes d'en Luichy, vam portar el material que recomana i vam anar bé. Una bona combinació per a un calorós dia d'estiu.