Escalades a l'ELEFANT

Ens visita en Josh des de Denver, vol escalar a Montserrat i tot aprofitant que fa un dia molt assolellat i no bufa en vent, pugem a Sant Benet per escalar el característic Elefant.

El magnífic tercer llarg ressegueix tota la fissura fins a la seva fi.

Comencem per la via GEDE, que ressegueix l'evident sistema de fissures just a l'esquerra de la trompa de l'elefant. Escalada clàssica montserratina... llargs trams de III-IV grau sense assegurances a les plaques, i curioses fissures per escalar amb la calma.

Boniques vistes de la Momia.

Varem empalmar el segon i tercer llargs, essent aquest últim el més bonic de la via. Trobarem algun pitó a la via en les seccions més difícils i alguns parabolts.

Escalada de precisió a l'Ordenació . . .

El dia encara dona per a una altre vieta, així que ens decidim per L'Ordenació, a la part esquerra de l'Elefant. Aquesta segueix unes compactes plaques oferint una escalada molt tècnica i prou exigent pel grau de les ressenyes.

Navegant en un mar de còdols.

No tan agraïda com a vegades voldríem, l'escalada a Montserrat, el que si sempre ens dona és moments màgics.

ETXAURI

Un altre cop tastant “nous” sectors, zones d'aquelles que estan a la llibreta de pendents des de fa molts anys. Bona previsió meteorològica per a Etxauri, zona on això no és tan fàcil, així que carretera i manta!!!

Gradas i Espolon del Indio, els sectors més concorreguts.

Aquest cop es compleixen les expectatives i podem gaudir d'una escalada molt guapa sobre roca excel·lent: el típic calcari gris de regleta i gota d'aigua es barreja amb murs ataronjats de les mateixes característiques, oferint sempre una roca molt compacta.

Boniques vies al més tranquil garrafón.

Tot i que la kilometrada espanta, val molt la pena fer-l'hi alguna visita, l'agradable entorn és el complement perfecte per passar uns bons dies d'escalada. Jo segur que hi torno!!!

REGALA AVENTURA ! ! !

Dues propostes per a fer un regal de Nadal tot compartint noves emocions:

ESCALA LA VIA FERRADA AMB EL PONT NEPALÍ MÉS LLARG D'EUROPA

FES ELS PRIMERS PASSOS EN EL MÓN DE L'ESCALADA AMB FAMÍLIA O AMICS

CURS D'AUTORRESCAT - La Riba - nov/des 2013

En Marc en un ràpel assistit tot rescatant l'Ivan

El passat cap de setmana, amb en LluísAlejos, vam realitzar el curs d'autorrescat a La Riba. Una baixa d'última hora va deixar el curs amb set participats, els quals van estar molt receptius durant tot el cap de setmana i van anar assimilant tots les nous coneixements.

Mentre el temps es decideix a ploure o no, anem avançant matèria.

Vam dedicar el primer dia a aprendre els nusos i tècniques bàsiques de l'autorrescat, la combinació dels quals ens serviran per resoldre les maniobres més complicades.

En Lluís controlant l'evolució dels cursetistes.

Tot esperant que el dia s'escalfes, vam fer un taller de nusos dins el refugi de La Riba que vam continuar a la zona d'aparcament del mateix. El sol va treure el cap i vam anar al sector d'escalada a començar amb les maniobres.

En Pep i en Marc practicant l'ascens per cordes fixes.

Cordes amunt!!

La Maria Pau progressant ràpidament.

Comencem a practicar els ràpels amb una "víctima".

A petició dels cursetistes, vam enfocar el curs a dues bandes: per a gent provinent del món de les vies ferrades i per als practicant de la via clàssica. La cosa va funcionar d'allò més bé, enriquint encara més als participants.

Comencem a resoldre possibles casos...

El diumenge ens va oferir un dia fantàstic, vam poder gaudir de sol i bona temperatura. Agrair a tots els cursetistes l'interès i les ganes d'aprendre durant tot el cap de setmana.

Avui ja ho compliquem una mica, pujar i baixar per cordes fixes volades.

La Maria Pau rescatant el Manu.

Treball en equip!!

TD3 d'escalada, ja falta menys!!

Esmorzar en un ambient espectacular

Un altre bloc superat!! Fa un parell de setmanes vam anar a fer l'examen del bloc d'autorrescat i big wall del Tècnic Superior d'Esport en Escalada. Fent cordada amb en Lluís, vam escalar un via en estil big wall, pujant petate, hamaca... i passant la nit amb el Montsant als nostres peus.

La Laia assegura en Lluís al tercer llarg.

Una setmana abans havien anat a tastar la via, la Laia ens va acompanyar i l'hi va tocar jumarejar tots els llargs... amb l'ambient que hi ha als llargs superiors!!! Ens llevem envoltats per la boira en un ambient captivador.

La Laia jumarejant el tercer llarg amb les últimes llums del dia.

El dia de la prova ens acompanyen en Jan i en Viti que fan cordada, ells han començat abans però dormim a la mateixa alçada, fent així la nit més amena.

Molt d'ambient!!!! en Lluís i la Laia a R3.

Una bona activitat per a consolidar els coneixements, aprendre i millorar les tècniques. I ja falta menys per acabar la formació!!

Recuperant l'últim llarg.

Assegurant des de la segona reunió.

Bon dia!! quina mandra sortir del sac!!

Últim llarg moooolt desplomat.

En Jan recuperant el tercer llarg.

Els nostres veïns muntant l'hamaca.

Boniques imatges de bon matí.

En Jan i en Viti comencen a rapelar.

La Mariona ens segueix atentament.

VIA DELS GERMANS MILLET 635m 6c - Tossal de Coscollet

Clàssica vista de la part alta del Tossal.

Ara ja fa un mes, i aprofitant que el sol ens acompanyava fins més tard, amb la Laia vam anar a descobrir aquest bonic i tranquil indret. Una d'aquelles parets que ja fa molt de temps que estava a la llista de pendents.

Els primers llargs... sense comentaris...

Accés curiós, tot baixant per una evident canal, que ens condueix als tres ràpels, aquests ens deixaran a peu de paret. Des d'aquí encara ens caldrà flanquejar la base de la paret cap a l'Oest fins arribar a la marcada canal de la via directa.

Primers llargs de la Germans Millet, la verticalitat comença a aparèixer.

Per arribar la Via dels Germans Millet cal escalar un primer tram de la via Directa, uns 3/4 llargs rostollosos on caldrà escalar amb compte ja que assegurar-se no es massa fàcil i hi ha molt roca solta, a més d'escalar per terreny força arbustiu.

Novè llarg, vertical i mantingut... molt guapo!!!

Un cop agafem la Via dels Germans Millet en sí, la cosa canvia: els llargs son més mantinguts i la qualitat de la roca millora. Em va semblar una via guapa, oberta sense expansions la qual cosa l'hi dona caràcter, amb alguns llargs molt guapos on caldrà escalar i navegar. Recomanable per als amants d'aquests tipus de terreny!!

Boniques vistes del Pantà d'Oliana.