dijous, 22 d’octubre del 2009

LA GRANDE JACQUELINE

L'última bona sortideta que vam fer amb en Jordi ve ser el passat pont de l'onze de Setembre. Divendres i dissabte escalant al Verdon i el diumenge ens vam parar a La Jonte, per així tenir un tram de camí fet.Vam fer la via La Grande Jacqueline, a la bonica paret de La Fusée.

Jo ja havia escalat Keep cool Raoul a l'esquerra de La Fusée, en tenia molt bon record i ganes de tornar a navegar per les excel·lents plaques de la magnífica roca que ens ofereix La Jonte.
La via te 6 llargs, el primer dels quals va ser bastant agònic, segons la guia 7a/A0... vaig haver de fer unes quantes virgueries per arribar de xapa a xapa; em va semblar molt difícil i no massa bonic i menys comparat amb la resta de la via.
El segon llarg es un flanqueig d'uns 15 metres molt guapo i amb ambientillo.
Els següents 3 llargs escalen plaques molt verticals i mantingudes de roca negrosa; especialment fi i exigent el quart llarg, molt tècnic i força obligat.
La guinda de la via és l'últim llarg; creua l'evident fissura que discorre per la dreta i escala el magnífic mur vermellós de l'extrem dret de la paret. Llarg guapíssim amb molt d'ambient, lleugerament desplomat i ben assegurat.
Rapelem per la línia equipada a l'extrem esquerra de la paret. La via esta equipada amb parabolts i químics. Al igual que Keep cool Raoul, la via es molt maca, amb roca boníssima en tot el recorregut i un bon ambient!

Com sempre que sortiem a escalar amb en Jordi, ens ho vam passar moooolt be!!

diumenge, 18 d’octubre del 2009

VISCA LA LLIBERTAT

Ara m'adono que ja mai més tornarem a passar por junts per les parets del nostre estimat Montsec. Avui tots estàvem al cim de Roca Alta, sí la Nit també ha vingut; hi faltaves tu Jordi. Però el molt bon record que ens deixes, ens acompanyarà per sempre.