Després d'una setmana molt freda, el pont de la puríssima es presentava a més ennuvolat. Ganes de passar fred, com gairebé sempre, no en tenia... Així que amb en Xevi ens vam carregar de ferros i vam anar cap al Pilar del Segre a descarregar una mica d'estress i fer córrer l'adrenalina. 
Ens ho vam prendre amb calma, rollo friki... amb el plomes, guants i gorro, una bona guindola, pipes per passar l'estona a la reunió i una mica de musiquilla:
Vam escollir la via La Historia Interminable i el diumenge vam fer el tres primers llarg, des d'on vam rapelar directament al terra amb comoditat.
L'endemà, amb molt menys fred i l'entranyable companyia dels Sambaris, vam jumarejar fins la tercera reunió, on teníem tots els trastos, i vam acabar la via. Com que el quart llarg és curtet i a en Xevi no l'hi va servir ni per escalfar, va decidir d'empalmar fins a la gran cova, una molt bona opció ja que allà la reunió es més còmode.
Via molt guapa, trams amb molt d'ambient i recorregut molt ben trobat. Varem utilitzar un bon grapat de pitons, sobretot curts i falques de fusta; un joc de friends(mitjans repetits pel primer llarg), microfriends, cordinos per ponts de roca i algun ganxo.
Un altre cop això de l'artifo m'ha fet passar por, però és que un cop superada la secció delicada, els nervis, la tensió... ... les sensacions de tranquil·litat, calma, de ben estar.... mmmmm son genials!!!
Trobareu mes fotos aquí:
