dissabte, 29 de març del 2008

Arizona Rock's ! ! ! - 2

Finalment vaig deixar Tucson; abans pero, en Doug em va portar a The Homestead amb els seu flamant 4x4 nou. The Homestead es un sector d'esportiva en un congost de roca calcaria; situat entre Tucson i Phoenix i a l'est. Plaques grises, roges i desploms amb xorreres... com a casa!!! La veritat es que val la pena, si mes no per deixar respirar les yemes dels dits despres de dies escalant el granit de Mt Lemmon.
Parada de dos dies a Phoenix amb escalada a Queen Creek, aquest cop en un sector diferent al que vaig estar amb la Jodie. Vies curtetes i molt apretadoes!! Forats, lajilles i regletes en roca volcanica(riolite) molt abrasiva.
La gent de Phoenix em van portar a Isolation Canyon, un dels "secretivos" d'Arizona o, com diuen ells: show and tell location only. A primera vista no fa gaire bona pinta, sembla tot trencat, molt liquen... pero un cop fas un parell de vies la cosa canvia!! La roca es molt compacta i ofereix cantos que generalment son positius amb regletes perfectes; quartzitse: "arenisca" compactada metamorficament, molt agradable al tacte.

Alla vaig coneixer en Manny, un dels aperturistes de la zona i vaig poder fer la primera repeticio d'una via que acavaba d'equipar: Duckie Butt Rub 5.11b. Vaig disfrutar molt de l'escalada a Isolation Canyon. Pensava que estaria mes que preparat per les fisures basaltiques de Flagstaff pero, com veureu a la propera entrada... they're kicking my ass!!!

dilluns, 17 de març del 2008

The Lemmon Sessions

Despres de molts dies escalant el granit del Sud d'Arizona, els meus dits comensaven a quedar-se sense pell i el mal temps ha arribat en el millor moment, un parell de dies de descans em deixeran recuperar un mica i per passar el temps una altre entradeta al blog. Dissabte vaig anar a escalar amb una bona colla de gent i vam aprofitar per fer unes quantes fotos!!
Les vies escollides varen ser dues super classiques de Mt Lemmon:
Lizard Marmalade Direct 5.10+, ressegueix la linia fisurada just a la dreta de la xemeneia, una via d'uns 45 metres sense cap seguro on la proteccio es genial. Te algun tram delicat, al sortir del sostret i uns passos el babaresa tecnics, llavors molts reposos i verticalitat asegurada!


Arizona Flyways 5.11c/d, segons diu la gent un dels millors 5.11 de la zona; 25 metres d'escalada mantinguda sobre un lleuger desplom que es va accentuant cap al final de la via, fins arribar a una petita repisa i superar un muret que porta a la runio. Regletes i cantos perfectes, roca abrasiva i un bon equipament fan d'aquesta via un total gaudir de l'escalada.




dimarts, 11 de març del 2008

Arizona Rock's ! ! ! - 1

Finalment he tornat a escalar de veritat!! Despres de la nevada al nord d'Arizona vaig arribar finalment a Phoenix. Alla vaig coneixer la Jodie, que em va acollir a casa seva i em va portar a escalar, al que pot ser, sigui el lloc mes terrorific on he escalat mai. Per sort jo anava de convidat en una cordada de tres i no vaig escalar de primer en cap dels llargs; ni un seguro als llargs, roca volcanica que s'engrunava tota, poques fisures per a protegir-se... per sort la tirada mes dificil nomes era 5.8 i en general la via era 5.6-5.7. No se si va ser el factor primera via despres de dos mesos sense tocar roca pero... de segur que no torno a escalar a The Supertitions; aixo si, les vistes i el lloc genials!!! Despres d'un dia d'escalada esportiva a Queen Creek Canyon, amb roca volcanica de qualitat estil "pocketing", i una mica de bulder a Camelback, vaig seguir conduint mes al sud fins arribar a Tucson. Aquesta ciutat s'ha convertit en el meu camp base durant les ultimes dues setmanes. Des d'on he escalat a Mount Lemmon que esta a tocar de Tucson i Cochise Stronghold que queda a unes dues horetes de la ciutat. Aqui la roca es granitica i de forsa qualitat en general, podriem dir que es una mescla entre Joshua Tree i The Needles.

Estic coneixent la comunitat escaldora de Tucson, des dels que s'han instal.lat aqui pel seu clima i possibilitat d'escalada durant tot l'any, fins als mitics veterant aperturistes que em van donant contactes per escalar sense parar!!
La Jodie va venir el cap de setmana passat i vam anar a Cochise on vam escalar dues vies mooolt divertides i aquest cop em va recompensar i les vaig escalar totes de primer, ja que ella ja les havia fet. Vam fer Absinthe of Mallet(5.10b) al Sheepshead i Mistery of the Desert(5.9) al Muttonhead. Llavors va venir en Geir i vam fer una mica d'esportiva ja que el temps no pintava massa be.

Em vaig quedar sol, aixi que vaig agafar la bicicleta i vaig fer una petita passejada fins a la zona central de Cochise, amb records de Montrebei degut a la seva solitut i estat salvatge. Abans de tornar cap al meu cap base a Mount Lemmon(Tucson), vaig anar a treure el cap a Tombstone, una de les ciutat que encara guarda les reliquies i records el Far Wild West.
Desde Mount Lemmon he anat fent escalades als diferent sectors, escalada esportiva de placa amb un granit molt abrasiu; i tambe escaldes d'un llarg en fisures per equipar molt disfrutones. Amb en Geir vam tornar a Sheepshead on vam fer Stampede!(5.11a) i The Peacemaker(5.10a) en un llarg i disfruton dia d'escalada, en granit paraboltat.

Es millor una imatge que 1000 paraules: http://picasaweb.google.es/vilaplain/ArizonaRockS

dijous, 28 de febrer del 2008

Route 66

Joshua Tree, molt mes tranquil que ara fa tres mesos quan hi vam estar amb en Morfu, em va tornar a recordar que encara s'han d'anar carregant les piles. Vaig fer una miqueta de bulder amb massa vent i finalment vaig continuar al viatge, aquest cop cap a l'est en direccio a Flagstaff, Arizona. Aquest va ser el petit tram que vaig fer de la mitica Route 66 o "The Mother Road" que unia Chicago amb Los Angeles abans de l'existencia de les carreteres interestatals, portant aixi la majoria dels immigrants que anaven cap a l'oest durant els anys 30-60.

L'arribada a Flagstaff va ser tota una sorpresa per a mi, ignorant com soc, resulta que esta a uns 2.300 metres d'alsada i... encara que jo no ho vulgui ara es hivern; aixo vol dir que estava tot nevat. Com sempre escapant del fred vaig fer una rapida visita a Sedona, poble super turistic amb uns paisatges realment bonics. Vaig anar a prendre vistes per a futures escalades quan les temperatures siguin mes agradables. No s'em va acudir res mes que tornar a Flagstaff a passar la nit i... aixo ja no tenia que ser tanta sorpresa... em vaig llevar que estava nevant i en el meu intent per anar al sud, buscant la caloreta de Phoenix i Tucson, casi em quedo encallat a l'autopista amb la nevada que feia, sort que la chevy es molta CHEVY!!!!!

HIGHWAY 1

Primera etapa de la nova aventura americana: Highway 1. L'objectiu era recorrer la California State Route 1 desde San Francisco fins a Los Angeles. La carretera resegueix la costa i practicament no es separa d'ella. Vaig fer algunes parades estrategiques, la primera d'elles a Santa Cruz, a veure si s'em encomenava l'energia d'en Chris Sharma fent una mica de bulder a Castle Rock; pero precisament alla vaig veure que aquests dos mesos sense tocar la roca... m'han deixat les piles sota zero!!
Tot passant el Big Sur, amb una boira que encara ho feia tot mes dramatic, vaig fer una parada obligada al Andrew Molera State Park, tot i que va ser just per la foto, aqui les milles no s'acaben mai!! Despres vaig treure el cap a Santa Barbara i Ventura, on vaig poder disfrutar del freakisme california en la seva maxima expressio.
Finalment L.A. una Concrete Jungle total!!! Volia arribar a Newport Beach pero a Santa Monica vaig perdre la Highway 1 i... un cop dins Los Angeles, les feines van ser sortir-ne!! Finalment vaig desistir en les meves intencions d'arribar a Newport Beach, en treure el cap a Beverly Hills... en fi, que vaig anar fent cami cap a Joshua Tree a passar la nit per continuar amb la Route 66.
Mes fotos a: http://picasaweb.google.es/vilaplain/Highway1

divendres, 15 de febrer del 2008

Backcountry skiing in Yosemite Park

Finalment em vaig deixar enredar per en Gregor, ell estava molt il.lusionat amb la idea d'anar a fer una excurcio amb esquis de muntanya al Yosemite National Park. Tenia un projecte de ja feia temps, anar a passar una nit al Ostrander Lake, on hi ha un petit refugi. Segon el llibre es necessita un dia per arribar-hi i amb el permis de la Kasia nomes tenim dues nits per anar fins a Yosemite fer l'excurcio i tornar. Aixi que el dimarts a les 6 del mati ja estem carregant el cotxe i fent cami cap al parc nacional de Yosemite. Un cop alla i despres de demanar el permis per fer el que en diuen "wilderness"(que es basicament quedar-se a dormir dins el parc en zones mes o menys remotes), comencem la suada amb unes motxilles que deu ni dor!! Per sort portem una tenda ja que no tenim temps d'arribar al refugi i hem de fer nit a mig cami; la nit no es gaire freda i podem fer el sopar tranquilament. L'endema arribem al refugi i fem el ronso pels voltants del llac.


La nit es presenta mooolt sorollosa ja que una de les dones que dorm al refugi fa uns rocs brutals; l'endema al mati rep el nom de "snoring bitch" per part d'un Gregor mes que molest. La tornada, amb els seus petits descensos de poc desnivell, es fa mes entretinguda tot i que arribar al cotxe acaba sent mes que pesat. Pero estem molt contents!! hem aconseguit arribar al Ostrander Lake, jo mes que felis perque el genoll no s'ha desmontat i he reviscut sensacions que feia molts anys que no sentia. Com a recompensa de tot plegat... un "bon" apat a l'americana!!!!!


diumenge, 10 de febrer del 2008

Nice Saturday in Frisco

El dissabte passat es va presentar amb un temps perfecte per a una altre turistada a San Francisco. Una passejada per Presido Park amb sobredosis de Golden Gate i una bona estona gaudint de l'aire del Pacific i l'activitat a Ocen Beach.
Per acabar un dissabte Yanki no podia faltar una volta pel REI, que ve a ser el Decathlon dels EU. Amb unes ofertes per caure de cul!! em vaig firar uns peus de gat Mad Rock per 9$; i ja han comensat a rebaixar del material de neu... em sembla que m'en vaig a Berkeley a veure que tenen!!




Mes fotos a: http://picasaweb.google.com/vilaplain/NiceSaturdayInFrisco/photo#5165446639682154722