The Creek is The Best

Per fi!!!! Oooo que be!!! Indian Creek again!!!! Aquest magnific paratge on la roca roja i el verd de la primavera ens fa oblidar, per moments, del patiment de l'escalada de fisures. Aqui els graus no conten o al menys intentem no pensar-hi massa... els 5.10 fan suar i bufar com en cap altre lloc del mon!!! Pero les ganes de poder escalar i encadenar aquest fisures perfectes fan que cada dia ens esparedrapem les mans, ens carreguem de friends i de moooolta fe i... a empotrar!!!!

Amb en Popi i la Montse vam patir una nevadeta pero el sol del desert ens va diexar escalar cada dia, fins que les forces van dir prou i vam anar a buscar en Marcel a Grand Junction. Com no, vam tornar a Indian Creek i aquest cop vam coincidir amb una colla de catalans i un brasileny que hem adoptat a la furgo(es el nostre off-width ropegun!!!). En Marcel ja s'ha posat les piles i s'enfiala per les fisures com qui no vol la cosa!!! Ara ja es hora d'anar a escalar alguna torre!!

Escalem la North Face de Castleton amb un vent terrible, via guapa, aeria i... dura!!! quin fart de bufar!! Les vistes des del cim son genials!!! Ahir vam escalar el Lighthouse, prop de Moab i avui toca una mica de descans, a carregar les piles per mes empotraments!!!

Viva Las Vegas ! ! !

Despres de recollir en Popi i la Montse a l'aeroport de Las Vegas, va tocar la tipica ronda per la vogeria del Strip: casinos i mes casinos!! llums de colors i pantalles gegants no paren de donar informacio que de mica en mica t'imnotitza. Altre cop no hi va haver sort... aixi que en comptes de dormir en a una suite del Bellagio, vam anar al campground de Red Rock. Vam escalar un parell de dies, el primer dia vies d'un llarg per equipar per comensar a posar les piles per les fisures de Utah. El segon dia vam escalar Ginger Cracks al Ginger Buttress, una via facileta per un sistema de fisures molt divertit. Ens van comensar a suar les mans... aixo nomes pot ser una cosa... ens acostavem a Indian Creek!!!

Arizona Rock's ! ! ! - 3

Ultima parada a Arizona, abans d'anar cap al cor de Utah: Indian Creek!! Aquest cop Flagstaff no m'ha rebut amb neu, pero si que amb temperatures molt mes baixes que les de Phoenix o Tucson. L'estada a Flagstaff ha estat mes curta del que tenia previst, he hagut d'anar a California altre cop per acabar definitivament amb el "papeleo" de la furgo; i aprofitant el viatge anire fins a Las Vegas a trovar-me amb en Popi i la Montse. Aquesta setmaneta a Flagstaff m'ha fet recordar altre vegada que les fisures son mooolt dures de pelar!! He escalat tres dies en sectors de basalt. A The Overlook vaig escalar sol, tenia moltes ganes d'empotrar altre vegada aixi que vaig instal.lar alguns tope ropes i vaig poder provar algunes vies facils, per anar fent pila!! Les vies son curtetes i amb fisures discontinues no cap cosa de l'altre mon.
Oak Creek Waterfall ja va ser una altre cosa!! Les vies son mes llargues, no estan gens sovades, la roca es mooolt adherent i les fisures tallen!! Amb tres vies ja en vam tenir prou.
Per acabar amb els sectors de basalt, el millor: Paradise Forks. El lloc es molt bonic i tranquil, amb dues cascades que anaven a tope!! S'ha d'accedir a peu de via rapelant aixi que vam fixar una corda i varem fer tres vies al primer sector i dues al segon. Jo pensava que em trovaria vies llargues amb fisures continues, que ja n'hi ha, pero les que vam fer tenien trams discontinus de fisures generalment de dits; escalada tecnica i fisca, vaig quedar fos!! Tambe em vaig endur algun "saque" per anar posant a prova els "friends"!!!
A part del basalt, tambe vaig escalar "arenisca" i calcari. Vaig tenir la sort de coneixer en David Bloom, l'autor de la guia d'escaldes d'Indian Creek i vaig escalar un parell de dies amb ell. Curiosament el primer dia vam anar a un sector d'esportiva que estan desenvolupant a Sedona: Mission To Mars; suposo que ja n'ha vist prous de fissures a la seva vida i ara l'esportiva el motiva mes. Sector d'arenisca molt desplomat on tambe hi ha algunes vies verticals molt divertides. Es una zona forsa atipica per tractar-se d'anerisca, Ja ho veureu en les fotos.

Un parell de dies mes escalant a The Pit, sector d'esportiva de roca calcaria, molt aprop de Flagstaff; poques vies pero algunes de molta qualitat. I per despedir Arizona en David em va portar a un altre sector que estan obrint: The Doctor's Office; una altre vegada arenisca, vies esportives i tambe de fisura on vaig bufar de valent!!
Avui mateix ha marxat de Flagstaff, cap a Needles on he renovat la "registration" de la furgoneta, per fi esta legal!!! Ara ja estic a Las Vegas, dema arriben en Popi i la Montse aixi que... aviat estarem a The Creek!!!

Arizona Rock's ! ! ! - 2

Finalment vaig deixar Tucson; abans pero, en Doug em va portar a The Homestead amb els seu flamant 4x4 nou. The Homestead es un sector d'esportiva en un congost de roca calcaria; situat entre Tucson i Phoenix i a l'est. Plaques grises, roges i desploms amb xorreres... com a casa!!! La veritat es que val la pena, si mes no per deixar respirar les yemes dels dits despres de dies escalant el granit de Mt Lemmon.

Parada de dos dies a Phoenix amb escalada a Queen Creek, aquest cop en un sector diferent al que vaig estar amb la Jodie. Vies curtetes i molt apretadoes!! Forats, lajilles i regletes en roca volcanica(riolite) molt abrasiva.

La gent de Phoenix em van portar a Isolation Canyon, un dels "secretivos" d'Arizona o, com diuen ells: show and tell location only. A primera vista no fa gaire bona pinta, sembla tot trencat, molt liquen... pero un cop fas un parell de vies la cosa canvia!! La roca es molt compacta i ofereix cantos que generalment son positius amb regletes perfectes; quartzitse: "arenisca" compactada metamorficament, molt agradable al tacte.

Alla vaig coneixer en Manny, un dels aperturistes de la zona i vaig poder fer la primera repeticio d'una via que acavaba d'equipar: Duckie Butt Rub 5.11b. Vaig disfrutar molt de l'escalada a Isolation Canyon. Pensava que estaria mes que preparat per les fisures basaltiques de Flagstaff pero, com veureu a la propera entrada... they're kicking my ass!!!

The Lemmon Sessions

Despres de molts dies escalant el granit del Sud d'Arizona, els meus dits comensaven a quedar-se sense pell i el mal temps ha arribat en el millor moment, un parell de dies de descans em deixeran recuperar un mica i per passar el temps una altre entradeta al blog. Dissabte vaig anar a escalar amb una bona colla de gent i vam aprofitar per fer unes quantes fotos!!

Les vies escollides varen ser dues super classiques de Mt Lemmon:

Lizard Marmalade Direct 5.10+, ressegueix la linia fisurada just a la dreta de la xemeneia, una via d'uns 45 metres sense cap seguro on la proteccio es genial. Te algun tram delicat, al sortir del sostret i uns passos el babaresa tecnics, llavors molts reposos i verticalitat asegurada!

Arizona Flyways 5.11c/d, segons diu la gent un dels millors 5.11 de la zona; 25 metres d'escalada mantinguda sobre un lleuger desplom que es va accentuant cap al final de la via, fins arribar a una petita repisa i superar un muret que porta a la runio. Regletes i cantos perfectes, roca abrasiva i un bon equipament fan d'aquesta via un total gaudir de l'escalada.

Trovareu totes les fotos a: ttp://picasaweb.google.com/vilaplain/THELemmonSessions

Arizona Rock's ! ! ! - 1

Finalment he tornat a escalar de veritat!! Despres de la nevada al nord d'Arizona vaig arribar finalment a Phoenix. Alla vaig coneixer la Jodie, que em va acollir a casa seva i em va portar a escalar, al que pot ser, sigui el lloc mes terrorific on he escalat mai. Per sort jo anava de convidat en una cordada de tres i no vaig escalar de primer en cap dels llargs; ni un seguro als llargs, roca volcanica que s'engrunava tota, poques fisures per a protegir-se... per sort la tirada mes dificil nomes era 5.8 i en general la via era 5.6-5.7. No se si va ser el factor primera via despres de dos mesos sense tocar roca pero... de segur que no torno a escalar a The Supertitions; aixo si, les vistes i el lloc genials!!! Despres d'un dia d'escalada esportiva a Queen Creek Canyon, amb roca volcanica de qualitat estil "pocketing", i una mica de bulder a Camelback, vaig seguir conduint mes al sud fins arribar a Tucson. Aquesta ciutat s'ha convertit en el meu camp base durant les ultimes dues setmanes. Des d'on he escalat a Mount Lemmon que esta a tocar de Tucson i Cochise Stronghold que queda a unes dues horetes de la ciutat. Aqui la roca es granitica i de forsa qualitat en general, podriem dir que es una mescla entre Joshua Tree i The Needles.

Estic coneixent la comunitat escaldora de Tucson, des dels que s'han instal.lat aqui pel seu clima i possibilitat d'escalada durant tot l'any, fins als mitics veterant aperturistes que em van donant contactes per escalar sense parar!!

La Jodie va venir el cap de setmana passat i vam anar a Cochise on vam escalar dues vies mooolt divertides i aquest cop em va recompensar i les vaig escalar totes de primer, ja que ella ja les havia fet. Vam fer Absinthe of Mallet(5.10b) al Sheepshead i Mistery of the Desert(5.9) al Muttonhead. Llavors va venir en Geir i vam fer una mica d'esportiva ja que el temps no pintava massa be.

Em vaig quedar sol, aixi que vaig agafar la bicicleta i vaig fer una petita passejada fins a la zona central de Cochise, amb records de Montrebei degut a la seva solitut i estat salvatge. Abans de tornar cap al meu cap base a Mount Lemmon(Tucson), vaig anar a treure el cap a Tombstone, una de les ciutat que encara guarda les reliquies i records el Far Wild West.

Desde Mount Lemmon he anat fent escalades als diferent sectors, escalada esportiva de placa amb un granit molt abrasiu; i tambe escaldes d'un llarg en fisures per equipar molt disfrutones. Amb en Geir vam tornar a Sheepshead on vam fer Stampede!(5.11a) i The Peacemaker(5.10a) en un llarg i disfruton dia d'escalada, en granit paraboltat.

Es millor una imatge que 1000 paraules: http://picasaweb.google.es/vilaplain/ArizonaRockS

Route 66

Joshua Tree, molt mes tranquil que ara fa tres mesos quan hi vam estar amb en Morfu, em va tornar a recordar que encara s'han d'anar carregant les piles. Vaig fer una miqueta de bulder amb massa vent i finalment vaig continuar al viatge, aquest cop cap a l'est en direccio a Flagstaff, Arizona. Aquest va ser el petit tram que vaig fer de la mitica Route 66 o "The Mother Road" que unia Chicago amb Los Angeles abans de l'existencia de les carreteres interestatals, portant aixi la majoria dels immigrants que anaven cap a l'oest durant els anys 30-60.

L'arribada a Flagstaff va ser tota una sorpresa per a mi, ignorant com soc, resulta que esta a uns 2.300 metres d'alsada i... encara que jo no ho vulgui ara es hivern; aixo vol dir que estava tot nevat. Com sempre escapant del fred vaig fer una rapida visita a Sedona, poble super turistic amb uns paisatges realment bonics. Vaig anar a prendre vistes per a futures escalades quan les temperatures siguin mes agradables. No s'em va acudir res mes que tornar a Flagstaff a passar la nit i... aixo ja no tenia que ser tanta sorpresa... em vaig llevar que estava nevant i en el meu intent per anar al sud, buscant la caloreta de Phoenix i Tucson, casi em quedo encallat a l'autopista amb la nevada que feia, sort que la chevy es molta CHEVY!!!!!