La Fissura del Sacrifici

A falta de noves fissures, que encara estem buscant, ens queda la super clàssica de la pedra del sacrifici a Savassona:

Existirà l'Indian Creek Català?

No fuck'n way at all!!!! Una altre vegada torno amb la moral per terra... de fet no som els primer que voltem per la Plana i rodalies buscant noves parets i rocs per poder escalar... i això ja em podria obrir els ulls, però costa resignar-s'hi!! Recordo haver vist aquest murs fissurats anant a escalar pels cingles del Bertí, justa abans del viatge als Estats Units; llavors aquelles fissures es veien tan perfectes i escalables que pensava hauríem trobat nous sectors per poder empotrar mans i dits. La visita d'avui m'ha confirmat que res de res... tot i que en Popi ja hi havia fet una inspecció ho volia comprovar jo mateix. De moment d'Indian Creek només n'hi ha un.

Per sort en Popi es una font inesgotable de motivació per seguir buscant així que deixarem passar uns dies per recuperar les ganes de tornar-nos a envardissar i suar pels peus de parets buscant les fissures que ens trauran una mica el mono del masoquisme dels empotraments. Però torno a repetir que... THE CREEK is the Best!!!

Birracrucis 2008

De fet jo vaig esquivar la festa del Birracrucis en sí, com ja es costum; i quan vaig arribar als concerts, just al final del Birracrucis, els hi vaig portar la pluja!! Va caure un bon xafec que va dispersar tota la gent que es va refugiar on va poder. La festa va continuar després de la pluja, aixo si!! Més fotos que va fer la Mercè aquí.

Que divertit és escalar!

Potser ja feia dos mesos des de l'última via llarga que vaig fer. Aquesta ens va deixar molt bon gust de boca, de fet va ser la despedida del viatge i les escalades als Estats Units. Varem escalar la magnífica OZ sortint per Gram al Drug Dome, a Tuolumne Meadows, Califòrnia. Aquest cop però, només portàvem cintes expres i vam canviar el magnífic i knobitic granit de Tuolumne per el més que especial conglomerat de Montserrat. Amb en Bou i en Cesar vam escalar la Fragel Rock a la Paret de l'Aeri. Va ser una mica estrany escalar aquestes parets altre cop, després de gairebé un any escalant bàsicament fissures, el fet de tornar a refiar-se de les petites pedretes de Montserrat era com una escalada nova; després d'uns metres però, vaig disfrutar de valent! La via es un gaudir de l'escalada per aquestes fantàstiques plaques montserratines, tota equipada amb parablots i amb una roca molt bona. Del tot recomenable!!

A quien le importa lo que yo haga ... ...

L'últim dia que vam estar voltant per San Francisco amb en Marcel, ens va anar a parar a les mans aquest adhesiu. Ahir intentant fer una mica d'endreça el vaig trobar i encuriosit vaig fer una volta per aquesta web. Si a l'anterior entrada deia que als USA havíem après que money makes things happen; també ens vam adonar que molta gent viu la vida sense tants perjudicis, deixant a par que son uns pillats del mil, això si!!
www.instructables.com

Calma abans de la tempesta

Això era inevitable... algun dia o altre havia de passar, com molt be vam aprendre al yanki: money makes things happen; és a dir que s'ha de treballar. Per sort abans de posar-m'hi vaig anar de vacances per poder carregar les piles, i aquest cop vacances de veritat:

Platgeta

Onadetes

Escaladetes en bonics indrets

i moltes rialles amb bona companyia

Deu dies pels voltants de Hossegor, al sud oest de França. Un lloc tranquil i amb el característic ordre francès. Aquí el surf forma part de les activitats quotidianes de tota la família, així els avis, pare i canalla es troben a les onades disfrutant d'aquest divertida activitat; del tot recomanable!!

The Dirtbag American Dream is over

Tot l'ho bo s'acaba, que s´ha acabat segur: estic escrivint aixo desde Tavernoles; que ha sigut bo... sense cap mena de dubte, de fet ha estat boníssim!!!! L'experiencia american m'ha agradat molt, l'escalada de fissures, el molt bon ambient entre els escaladors, el fer parts del viatge tot sol, el coneixer gent diferent i aprendre d'ells... ... L'ultima part del viatge ha estat una mica mes incomode per problemes amb el meu visat, aixi les escalades per Yosemite, Bishop i Tuolumne potser no les he disfrutat tant com esperava; pero els meus companys de viatge Marcel, Kevin i Luiz sempre han estat al meu costat i m'han donat molt de suport i motivació. També cal dir que hi ha un parell de persones molt importants en aquest viatge, de fet sense en Gregor i la Kasia potser no hauria pogut allargar el viatge fins la setmana passada. Ha estat una gran sort poder-los coneixer i compartir bons moments amb ells.

Tot i que ja estic altre cop a casa, fere unes tres entrades més al blog, corresponents a Yosemite, Bishop i Tuolumne, després... la vida continua!!!!

Ultimes hores a San Francisco amb en Gregor i en Marcel preparant l'equipatge de tornada