La Vida en el Filo - Roca Regina

Diumenge passat varem anar amb la Lídia cap a Roca Regina, la intenció era escalar la via Postmorten que tinc pendent de fa molt temps. Tot el camí va estar ennuvolat, però entre el viatge, fer material, la caminadeta i tot plegat es va quedar un dia radiant. La sorpresa però va ser arribar a peu de via i trobar una cordada a la primera reunió i una altre just a peu de via, així doncs, canvi de via, ens passem a La Vida en el Filo.
La via esta equipada amb spits que normalment s'han d'anar a buscar, a les reunions n'hi ha molts i estan bé, així que no es pateix pas. Als dos primers llargs la roca es més grogosa/rogenca, tobeta i una mica relliscosa; a partir del tercer llarg la qualitat de la roca millora passant als murs grisos d'aquesta pedra tant particular que ens oferix Roca Regina, amb molt bona adherència.
Via molt guapa, amb uns 6a's i 6b força apretats, escalada tècnica, vertical i de resistència amb molt d'ambient en tot el seu recorregut. L'últim llarg es fa per l'Aresta Ribes-Vidal, fins arribar al mateix punt on acaba la Postmorten i d'aquí ja agafem el caminet que es porta a la carretera còmodament. Aquest últim tram d'aresta em va fer dubtar ja que sembla prou difícil per ser IV però un com t'hi poses es trobem dos pitons, que no es veuen des de la feixa, i amb l'ajuda d'una sabia es passa molt bé. Vam disfrutar molt de Roca Regina, us recomano que us passegeu pel seu filo!!!

Montrebei paret de Catalunya - DELFOS

Una altre magnífica jornada per les parets de Montrebei. Aquest cop vam fer la via Delfos amb la Lídia. Per sort amb en Toti ja havíem voltat una mica per la feixa de peu de via el dia que vam fer l'Estaca, i ara ja sabia com arribar al sol gravat a la roca:Aquest cop vam pujar per la corda fixa, que em va semblar més còmode que fer algun dels primers llargs de la feixa, ja que llavors s'ha de caminar altre vegada i amb els peus de gat... la corda per qui per allà... ...
Els dos primers llargs seguixen uns sistemes de diedres, fissures i canals evidents sempre recte amunt. El segon llarg té un tram de fissura, després del diedre/xemeneia, guapo i una entrada a reunió en placa que t'ho fa mirar:
Vam empalmar els dos llargs següents, primer bonic flaqueig a la dreta, protegit amb un pitó i llavors recta amunt per terreny fàcil fins a trobar una gran sabina:
Els següents tres llargs flaquegen els evidents sostres sempre en tendència a l'esquerra fins a una petita feixa amb una gran sabina i a la vista de l'evident diedre. El cinquè llarg és una mica perdedor i no massa evident, buscant els trams fissurats, tot fent aeris flanquejos; poques possibilitats de protecció, però anem trobant pitonets. Sisè llarg una mica petat, dels pocs amb roca rogenca a estudiar:
Tres llargs de diedre/xemeneia/canal amb trams força arbustius... i d'altres més elegants. A la foto el diedre del vuitè llarg just abans del delicat flaqueig a la dreta, protegit amb un bon pitó:
Bon ambient al diedre/xemeneia del novè llarg!!!
Després dels diedres un flaqueig a la dreta ens porta al peu de l'últim diedre on possiblement hi ha la secció més difícil de la via: un curt però incomode tram de fissura ampla i peus llisos, protegit amb dos pitons on caldrà treballar de valent la bona col·locació del cos. Després bonic tram de fissura fins a trobar una amplia repisa a la dreta. Últim llarg evident fins al cim:
En conjunt és una bonica via que audaçment esquiva els sostres i desploms de la part inferior, per seguir els evidents sistemes de diedres a la part de dalt; personalment me la imaginava més guapa, però és del tot recomanable ja que pràcticament tot el recorregut és en bona roca i es pot assegurar bé. Vam portar aliens del blau al vermell i camalots del 0,5 al 4, aquest últim prescindible; un joc de tascons i bagues molt útils per les múltiples sabines i arbrets varis. Les reunions estan totes equipades amb pitons o es fan en bones sabines i als passos mes compromesos també hi ha pitons. Vam trigar unes set hores a fer la via i vam baixar amb una bonica posta de sol, gaudint del paisatge que ens oferien els Pirineus nevats, bé... jo vaig gaudir de la baixada però la Lídia no sé si s'ho va passar gaire bé... ...:

Climbing with Benny - Part II

Benny was very happy with the climb we did in Montserrat so, on sunday we went climbing again. We went to El Garraf and climbed El Pic del Martell, a barely 150m limestone wall.

We climbed a route called Mutan World, with very nice pitches, especialy the third one, with very nice moves and good exposure!!!!

It was pretty windy but sunny, and we had very nice views of the Mediterrani; another nice and enjoying climbing day!!!!

Climbing with Benny

Last week I had a visit form the other side of The Pond, Jodie's friend Sheri. I met Jodie last year when I was travelling and climbing around Arizona; she was very kind to me, took me climbing, invited me to her place... I had a great time with her; in the picture climbing in Cochise Stronghold:
So this last weekend Balma and I took Sheri to climb: on saturday we climbed in Montserrat, La Panxa del Bisbe, a nice route that climbs the left arete on this picture:
The first pitch was steep!! Very enjoying climbing, surfing this pebble and cobblestone sea:
We had fun!! the weather was perfect!! and of course Benny was climbing with us too!! Benny is Sheri's nephew's bear and he is now travelling around Europe!!! He made it to the very top, here in his last effort:
The four of us on to of La Panxa del Bisbe with El Cavall Bernat on the back groud:

To be continued . . .

El xorru de la vida!

Tarda tranquil·la... toca deixar reposar una mica els dits, la musculatura, els nervis... M'he fet uns autoretrats tot fent slackline amb una bonica posta de sol; tot motivat altre cop amb la corda fluixa, després de veure alguns vídeos per internet:


Aprofito per posar un altre vídeo que m'han passat avui per mail. Aquest cop es tracta d'uns agosarats del wingsuit BASE jump (mireu fins al final que com ells mateixos diuen és sooooo sick!!!!!).

wingsuit base jumping from Ali on Vimeo.

Dues activitats ben diferents entre elles i també distants, a primera vista, de l'escalada; però sí que tenen trets en comú, la busca de la llibertat, l'adrenalina... en definitiva el xorru de la vida!!

Els anys no passen "en vano"

Fa alguns dies el mestre Beat Kammerlander, als seus 50 anys, encadenava la via "Prinzip Hoffnung" que fa deu anys ja havia fet. Aquest cop però, i després de treure els parabolts, ha fet l'ascenció en estil "trad", és a dir amb protecció natural, cotant-la de 8b/8b+, E9/E10. Sembla ser que aquesta és la tendència acutal... potser haurem d'anar a obrir vies amb una serra en comptes d'un taladro! jejejeje
Mireu el video que val la pena!!

L'ESTACA - Montrebei Paret de Catalunya

Aquest diumenge passat vam anar amb en Toti a fer la via L'Estaca, a la paret de Catalunya de Montrebei. La via es troba a uns 20 metres a l'esquerra de la Delfos, te dues parts força diferenciades: fins a la quarta reunió (comuna amb la Delfos) va superant i esquivant sostres amb roca més vermellosa però en general molt bona; la part superior enllaça fissures i plaques de roca gris i amb trams una mica arbustius. Via rollo Ravier: un spit per reunió i tan sols quatre claus i un spit en tirades; escalada obligada i a trams exposada, sobretot la part de baix. Com ja he dit la roca en general es molt bona, a trams sorprèn la qualitat, però al ser una via poc repetida té zones una mica crunxis i algun bloc inestable.

En comptes d'accedir a la feixa per la canal, vam fer els dos primers llargs de la via Aromàtica, que vam empalmar en un, i que per cert son guapos. Però llavors ens vam despistar i vam anar a la dreta, quan just havíem d'anar una mica a l'esquerra però basicament recta amunt!! Ni en Toti ni jo hem fet la Delfos així que vam voltar una mica per la feixa fins que vam trobar el sol picat a la paret, llavors vam caminar uns 20 metres a l'oest per una estreta feixa fins a trobar l'A1 de la meitat del primer llarg de L'Estaca.

L1 - 6b/A2 50m - El vam començar on suposem hi ha l'A1: fissurilla de 2 metres, pitonada i una mica desplomada. Em tocava a mi aquest llarg, amb les meves ultimes petites experiències en l'artifo ja em motivava pedalar una mica. Però de fet vaig posar l'estrep tan sols un cop: vaig escalar en lliure fins a uns 2 metres del primer clau(6b?), allà un parell de passos per caçar-lo(A1?) i sortida en lliure per la roca bona primer a la dreta i després a l'esquerra superant els sostrets fins a caçar el segon pitó. Tram obligat amb molt poques possibilitats d'assegurar-se. Llavors flanqueig a l'esquerra fins la reunió, gairebé penjada, amb un spit i un pitó.

L2 - 6b 55m - Se surt a l'esquerra de la reunió per un pilaret amb roca boníssima fins a trobar un diedre sec, altre cop amb roca genial, on treballarem de valent l'oposició i el bon ull per assegurar-se. Sortim per la dreta del diedre i enfilem recte amunt fins a trobar una placa gris que en flanqueig tècnic a l'esquerra ens porta a la reunió(1 spit). Llarg molt guapo, roca espectacular!

L3 - 6b+ 40m - Superem el sostret pel bell mig i escalem fins al peu d'un diedre de roca vermellosa i força crunxi... Flanqueig a l'esquerra fins un esperonet, canvi d'esperó i tram obligat i una mica perdedor fins a una bona fissura. La reunió es troba sobre un bloc que des de baix fa la seva por! L'hi donem la volta per l'esquerra per terreny no massa definit, 1 spit a la reunió.

L4 - V/V+ 25m - Llarg curt, ràpid i molt bonic, roca molt bona altre cop. Sortida recte de la reunió i donem la volta a la fissura desplomada per la seva esquerra amb molt de canto. Tram rampos per arribara a la reunió de la Delfos montada amb dos pitons.

L5 - 6a+ 55m - Tram comú amb la Delfos fins on aquesta se surt de la fissura per flaquejar a la dreta. Nosaltres continuem la fissura de dret: tram vertical i guapo! Passem un arbre gran penjat i arribem fins una petita repisa on hi ha un spit: reunió de luxe!

L6 - 6a+ 55m - Ens vam perdre... però la cosa es força evident de fet... recte amunt no... jejeje! Plaques i fissures amb força vegetació però bones possiblitats d'assegurar-se, vam muntar la reunió quan gairebé s'acabava la corda.

L7 - 6b 40m - Primer tram similar al llarg anterior fins arribar al peu d'una fissura/forats lleugerament desplomada, secció molt guapa amb un pitonet a la sortida de la fissura. Arribada al cim típica... arbrets, punxes, sorreta... ...

Via guapa, una bona aventura!! Material: aliens del blau al glod, amb un parell d'híbrids; camalots del 0,5 al 4; ens vam carregar amb 14 pitons!!! com a molt vam utilitzar 5 claus en tirades(L1), creiem que amb uns 8 pitons és suficient. Sortíem del prat a les 9:30 i vam arribar a dalt a les 18:20(tenir en compte que vam entrar per la via Aromàtica i ens vam empanar una estona per trobar el peu de via... ...). Hi ha una piada a la web de caranorte: http://www.caranorte.com/foros/read.php?49,549