 |
| La Laia escalant la secció final del primer llarg. |
No has
fet la tempesta nocturna!!?!!?!! Ara ja fa anys que, durant les
llagues piades que acostumem a fer els escalador, surt aquesta
pregunta... Doncs no, ara ja fa un temps que gaudeixo d'aquesta paret
i encara no havia escalat una de les grans clàssiques.
 |
| Escalant el curtet però bonic quart llarg. |
El temps
no podria haver estat millor per escalar la via; sol, núvols i aire
fresc ens regalen una bona temperatura durant tot el dia. Amb la Laia
gaudim de la bonica combinació de plaques i fissures que segueix la
Tempesta Nocturna.
 |
| Moltes cordades a l'impressionant mur d'Aragó. |
Després
de sentir a parlar tant i tant de la via, m'esperava llargs de
somni... malaides expectatives!! La via és ben bonica i amb roca
bona en pràcticament tot el recorregut, alguns trams de placa gris
fantàstic i fissures compactes i bones, però potser m'esperava
llargs més mantinguts.
 |
| Fantàstica bavaresa!!! |
No em va
decepcionar, però, la magnífica bavaresa del setè llarg; ambient
garantit!! En el novè llarg varem fer una petita variant directa, tot seguint una fissura roja en comptes de fer el flaqueig a la
dreta, quedant un llarg molt bonic.
 |
| Petita i bonica variant directa al novè llarg. |
Via molt
recomanable, reunions amb parabolts i alguns pitons i parabolts en
els llargs. El primer llarg es passa sense problemes amb les pitons
que ha abandonat la gent.
 |
| La Laia després de superar la bonica placa roja del penúltim llarg. |
Varem
compartir paret amb en Cesar, Miquel i company, que es van baixar de
la Mala Vida ja que hi ha un voltor amb cria en una petita cova d'un
surt un tram d'A2.
 |
| Curioses formacions rocoses a la xemeneia final. |
Molt
ambient, també, a Aragó; dues cordades a la Totxaires i una a la
Ksur-Ul-Aina. Aquests últims van abandonar a mitja via fent cap a la
Totxaires... deu ni dor!!!
