dissabte, 29 de setembre del 2012

JALE@ REAL 140m 7b+ (6c+ obl.) - El Peladet

Via molt guapa per gaudir de la verticalitat i roca excel·lent del Peladet. Hi varem anar el diumenge passat amb en Toti, Cessar i Roig, escapant de la calor patida el dia anterior a l'Alt _Urgell.
Roig al 1r llarg
Per repetir els mateixos comentaris us poso directament el link del blog d'en Piju.
Roig al 4rt llarg
 Via molt guapa i recomanable, amb bon ambient i bones vistes!!
Roig al 4rt llarg

divendres, 21 de setembre del 2012

ASSETJATS 200m 7b+ (6c obl.) - Montrebei Paret de Catalunya


Que bé tornar a escalar a casa! i especialment al Montsec! Després de la parada estival ja tenia ganes d'escalar alguna paret i seguint els passos d'en Pastes i companyia, vam anar amb l'Ignasi a escalar aquest magnífica via de Montrebei.
Escalant el primer llarg, un bon escalfament.
Varem tenir un dia fantàstic, primer ens va acompanyar la boira, llavors es va esvair i ens va tocar el sol als dos últims llargs. Ja que els sol no entra fins aproximadament les dues, ara és molt bona època per escalar aquestes curtes però contundents vies.
L'Ignasi superant el bonic bombet del segon llarg.
La via en qüestió ens va agradar molt, pràcticament tota la escalda és en fissures de dits i mans; amb roca excel·lents exceptuant un parell de trams entrant a la primera i segona reunió.
Començant la bonica placa del tercer llarg.
La via està semi-equipada amb pitons i tant sols un parabolt, això ens permet apretar al màxim i gaudir d'uns llargs centrals molt i molt bons; a destacar el quart que segueix una magnífica fissura en calcari gris perfecte.
Llarg de tràmit per arribar a la feixa.
L'Ignasi no perdona i amb aquesta encadena la trilogia del Prat de Sant Llorenç, ara caldrà anar a per l'última apertura d'en Cararach i en Chueca.
En Kim i en David en la primera integral, Setembre 2011.
Tal i com diu en Pastes al seu blog, nosaltres també afegiríem un petit joc de fissures per completar el material. Molt bona feina per part dels aperturistes, tant per l'estil com pel saneig que han fet. Via molt recomanable.

dijous, 19 de juliol del 2012

JOSE MARIA MORROS 400m 6b/c - Tozal de Mallo - Ordesa

L'endemà de la Via de Sexto vam anar al Tozal del Mallo per fer aquesta via que ens havien recomanat tant en Toti com en Xevi Dorca. L'inici de la via és fàcil de localitzar i coincideix amb la Franco-Española, per un evident i rampos diedre.
En Miquel al segon llarg, deixant la Franco-Española a l'esquerra.
Tant en Tersa com jo vam coincidir en lo bona que és la via, els primers llargs tenen un aspecte tètric i petat però resulten ser molt guapos.
Jo escalant el tercer llarg, molt guapo!
Vam anar amb la ressenya d'en Remi Thivel que és força encertada en general. Només comentar un parell de coses: un cop a la Plaça Catalunya em va costar una mica trobar la reunió que es troba en una marcada repiseta que té un petit pi a l'esquerra i un arbust a la dreta, els dos un parell de metres més avall.
Jo escalant el segon llarg de la part superior, 50m espectaculars.
El primer llarg després de la Plaça Catalunya no ens va quadrar amb la ressenya, en Miquel va arribar a un punt on hi ha una punta de pitó en una placa amb un pas molt difícil que no ens va sortir ni a un i l'altre, quan la ressenya marca 6a+... possiblement vam anar massa a l'esquerra.
Tram comú amb la Franco-Española.
Via molt guapa i sorprenent, també exigent i sobre roca molt bona. Olé per l'aperturista, en solitari i ja fa uns quants anys. Molt recomanable!!!
En Miquel arribant a la R7, comú amb la Franco-Española.

dilluns, 9 de juliol del 2012

VIA DEL SEXTO 350m 6c+/7a (6c obl.) - Libro Abierto - Ordesa

Magnífiques vistes del Pilar de Cotatuero i la Fraucata.
Ja feia unes setmanes que amb en Tersa buscàvem uns dies de bon temps per anar a escalar per les parets d'aquesta preciosa vall. Amb la ressaca de Sant Joan fem cap a Torla per aprofitar un dilluns i dimarts amb molt bona previsió.
En Miquel reptant per l'offwidth del segon llarg.
Comencem per la Via del Sexto, molt recomanada per tots els que l'han repetit, cosa que jo comparteixo. Val a dir que anar condicionat a vegades es bo d'altres no tant.
Jo mateix escalant el quart llarg.
En aquesta ocasió m'esperava una super via de dalt a baix i varem trobar que els quatre primers llargs tenen seccions bones, però trams amb roca una mica cutrilla, és a dir no massa destacables. Això si, el tram d'offwidth de la segona tirada... el posarem en un sac a part; sort que en Tersa es va oferir a fer-lo perquè a mi va ser el que em va costar més de la via!
En Tersa escalant les magnífiques plaques del cinquè llarg.
A partir del quart llarg l'escalada es fa més mantinguda i la roca molt bona en tot el recorregut. Llargs molt guapos escalant plaques que ens porten records llunyans de l'apreciada Suïssa, magnífic!!
Bonics colors i vistes de la vall, entrant a la sisena reunió.
El llarg vuitè, que la ressenya marca expo, no m'ho va pas semblar més que algunes de les tirades anteriors, a més en aquest la roca es boníssima. Amb això ja s'entreveu que la via es exigent, amb trams sense protecció possible, ens caldrà escalar en tot moment.
Escalant el penúltim llarg.
Varem portar el material que diu la ressenya i vam anar bé. La via és més aviat de plaques, amb alguns sostrets de canto típics de la zona, del tot recomanable; un altre caramelet per gaudir del Libro Abierto!!
Gaudint de les bones sensacions que ens transmet aquest magnífic entorn.

dissabte, 23 de juny del 2012

FREC A FREC 490m 7a (6b+/c obl.) - Salt de la Nina - Paret Nord d'Ecos - Montserrat

En Tersa al bonic flanqueig del 5è llarg.
Una de les moltes que tinc a la llibreta de fa temps, després dels comentaris d'alguns companys i les piades que havia vist, estava a l'apartat de les vies que faN respecte; un cop escalda encara hi és. En Tersa tenia moltes ganes d'anar-hi i el dimarts passat es presentava molt ennuvolat i amb poques possibilitats de pluja, l'ocasió no es podia deixar passar. S'apunta un seu company, l'Òscar, com més serem més riurem!
Jo mateix escalant el vistós diedre del tercer llarg.
La via te dues parts força diferenciades tant per el tipus d'escalada com per l'exigència. Fins a la vira que travessa la paret d'Ecos, l'escalada és predominantment de fissures i diedres que es van enllaçant amb plaques equipades amb parabolts i alguns flanquejos molt bonics. Aquí ja es va intuint la tendència de la via tot i que l'exigència no és tanta com a la part superior.
En Tersa sortint de la vira, 9è llarg.
En la segona part l'escalada és sempre sobre les típiques plaques montserratines, un mar de pedretes on rebuscant anirem trobant les més positives que ens donaran la seguretat suficient per seguir progressant. Aquí la distància entre assegurances (spits i parabolts) ja és més gran, resultant una escalada totalment obligada i en ocasions exposada. En contades ocasions trobarem foradets on col·locar algun friend.
En Tersa al 12è llarg, un dels més exigents.
La roca en general és molt bona però cal anar en compte, especialment a l'inici de la via i en algun tram dels llargs sis i set. Val a dir que tot i l'aparença compacte de les plaques, a nosaltres ens va petar alguna presa de peu, que van comportar un parell de caigudes, per sort escalant de segon.
L'Òscar acabant el flaqueig del 13è llarg; encarant l'espectacular últim llarg.
Felicitar l'aperturista, pel magnífic traçat de la via: molt ben aconseguit i, per dir-ho d'una manera, pel valor d'obrir-la tot sol amb només l'equipament que hi ha. El resultat és una via molt bona on cal escalar en tots els llargs, exigent i compromesa; si senyor!!!
La mítica vuitena reunió de la vira d'Ecos.
Alguns comentaris respecte a l'equipament que surt a la ressenya detallada (que podeu trobar a la web d'en Pastes): A la 6ª reunió, que per cert és de les més incòmodes, nomes hi ha un parabolt però es pot reforçar bé amb el camalot #3 o un alien verd; de fet la ressenya ja marca la reunió amb un sol parabolt però marca un pitó de llarg, que no hi és, que pot semblar de reunió. Al llarg 11 ara hi falta l'últim pitó que va sortir amb les mans. Nosaltres no vam empalmar cap llarg. Mola portar aquesta ressenya.
Feliços a R4 abans de tastar les plaques superiors...
Vam tardar 10 hores llargues, amb petites esperes per deixar passar curts ruixats. Vam portar friends fins al camalot #3 repetint petits fins al camalot #0,75, ens va semblar que potser no cal repetir tots els petits; també vam portar tascons i només en vam posar un. Respecte al grau obligat, que m'he pres la llibertat de canviar respecte al que diu la guia Montserrat Vertiente Norte, nosaltres vam coincidir que el 6b que diu és poc. Com diu la ressenya: GUAPA VIA , OSTIAS!!!

dimecres, 20 de juny del 2012

MARTÍN, CUIDA TU JARDÍN 130m 7b (6b+ obl.) - Punta Jabalí - Peña Montañesa

En Tersa escalant el primer llarg, amb final de gotes d'aigua brutals.
Temps insegur... no pinta massa bé per anar a Ordesa, així que ens decidim per Peña Montañesa i la seva vessant Oest. Dimarts, de bon matí... ens falta material, el temps fa patir... i finalment ens decidim per una cosa me curta: Punta Jabalí.
L'Ik a la bonica placa del tercer llarg.
Bonica via que pot servir de bona introducció a les escalades de La Peña, amb la comoditat d'una aproximació més curta, una retirada fàcil i amb la boníssima roca a que ens té acostumats, que de ben segur ens deixarà amb molt bon gust de boca i ganes de repetir.
El tercer llarg, per a mi el més bonic: plaques, fissures i flanqueig de postres.
Línia ben trobada en una paret que a primera vista no se n'hi cap de massa lògica. Escalada variada, predominat la placa però amb bonics trams de desplom amb degotalls, algunes fissuretes i flanquejos sorprenents. A nosaltres ens "sorpren" la pluja i baixem de l'últim llarg tot admirant el nou projecte que te molt bona pinta.
L'Ignasi comença l'últim llarg, els núvols amenacen...
La via està semiequipada amb parabolts, pitons i ponts de roca; en alguns trams caldrà escalar per anar a buscar els seguros, l'excel·lent roca ajuda donant seguretat. La via es troba a l'ombra fins als voltants de les 14. Via recomanable!

diumenge, 10 de juny del 2012

ORUJO 140m 7c (6c obl.) - Congosto de Ventamillo

L'Ignasi escalant el primer llarg.
Dilluns passat sortim a les 10 del matí de Tavèrnoles amb l'Ignasi. Anem buscant la frescor dels Pirineus i comencem per aquesta magnífica via del Congosto del Ventamillo. Arribem a peu de paret passades les dues del migdia a l'agraïda ombra.
Moviments curiosos al segon llarg.
La via escala principalment plaques de molta qualitat i alguns trams de fissura en l'espectacular segon llarg.
Jo escalant el curtet però bonic tercer llarg.
Està totalment equipada amb parabolts i ens faran falta 18 cintes, al primer llarg no les vaig agafar totes i en vaig haver de recuperar alguna, així que ja sabeu.
Magnífica placa de l'últim llarg.

La tercera reunió és molt incomode, situada a l'inici de la magnífica placa del quart llarg, aquest es una autèntica meravella: escalada tècnica sobre gotes d'aigua de roca perfecte o cal llegir bé i estar concentrat fins al final.
Un cop a l'última reunió cal flanquejar el petit ressalt per la dreta caminant uns 30 metres per una vira on trobarem uns 2 o 3 parabolts. Els ràpels es troben uns 80 metres a l'Oest.