Fa un parell de caps de setmana em vaig retrobar amb les parets del Montsec, amb en Furri tenim algun projecte pendent de ja feia massa temps. Va servir de posada en situació un dissabte ventós, navegant per la que podríem qualificar de dubtosa pedra, en algun racó de Roca Alta; fent tribut al nostre estimat Jordi.
L'imparable motivació d'en Gil, ens encamina cap al projecte que teníem pendent a Montrebei. Allà la cosa canvia: el solet ens acompanya tot el dia i podem gaudir d'una altre fantàstica jornada d'emocions.
Sòlides crostetes, punxes coral·lines, bidits tallants. ganivets d'ivori... es van succeint l'un darrera l'altre en aquest regalim blanquinós perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada