Després d'un magnífic sopar al refugi Elola, amb l'agradable companyia d'en Joaquín, Bolo i tot el personal, passem la nit a un dels molts bivacs que hi ha per la zona. Ens llevem amb el cel ennuvolat i boires movent-se amunt i avall.
El
nostre objectiu, l'Ameal de Pablo està completament tapat pels
núvols així que fem un canvi de plans. En Joaquín ens recomana
pujar fins al contrafort de l'Ameal on hi ha algunes vies d'un llarg
que combinen algun parabolt amb l'autoprotecció.
 |
| El contrafort es salva pels pels de les boires. |
Actualment hi ha quatre vies en aquest sector però, els nostres amics ja
van estar mirant i provant algunes de les futures línies. De fet en
Joaquín va obrir un bonica fissura a la dreta del sector, tan sols
amb l'ajuda dels friends.
 |
| En Bolo escalant una bonica fissura que rondarà el 6b+, uns 40 metres!!! |
Les vies estan una mica brutes en algun punt, ja que molt poca gent escala en aquesta zona. És una llàstima ja que les vies que vam escalar són molt bones. La roca també em va agradar molt, compacte amb ocasionals regletes que donen molt de joc a les vies.
 |
| En Bolo superant la fissura desplomada a la zona final de la via. |
Vaig
poder provar la via més difícil del sector, que rondarà el 7b+, i
em va semblar boníssima!! Comença per una placa amb petites
regletes i una fina fissura, que ens servirà per protegir-nos amb
peces petites així com per progressar. Llavors ens trobarem amb dues
seccions de bloc protegides amb parabolts; passos molt tècnics que
ratllen la verticalitat. Acaba amb una un tram obligat fins a
col·locar un alien boníssim.
Tot i
que en Joaquín amb va cantar tots els passos i les peces, vaig caure
unes quantes vegades. La via em va agradar molt, tant l'escalada com
l'estil utilitzat per equipar-la.
 |
| En Joaquín obrin una nova via, al fons les boires deixen entreveure la Punta Esperanza. |
La zona
té moltíssimes possibilitats, especialment per a petits sectorets
de vies d'un llarg com el que vam visitar. En Joaquín i companyia
estan ben motivats a continuar amb el seu desenvolupament, seguint
amb aquest estil d'utilitzar l'autoprotecció sempre que sigui
possible.
 |
| En Bolo escalant una bonic diedre de 25 metres i 6a+. |
Marxem
sense escalar a l'Ameal de Pablo, que després d'haver escalat al seu
contrafort, promet i molt; una bona excusa per una altre visita.
Tot i no
tenir parets molt grans, la zona em va agradar molt i l'escalada
també, així que us recomano que hi feu una visita!!!
 |
| Ameal de Pablo, Risco Moreno i Punta Esperanza. |
En
Joaquín, Bolo i personal del refugi Elola ens van tractar molt bé,
agrair-los doncs la seva hospitalitat i animar-los a que segueixin
desenvolupant i cuidant la zona, tal i com ho estan fent.
De cara
a mitjans de Setembre estan organitzant una trobada, per donar a
conèixer les noves vies i les possibilitat del circ en general, una bona
excusa per descobrir aquest bonic indret.
Trobareu
tota la informació aquí: http://www.refugioelola.com/?page_id=103
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada