La bonica cara est de la Palleta sempre present. |
Tenia ganes de tornar a sentir el buit sota els peus i aquella tranquil·litat tot gaudint del paisatge mentre assegures el company a la reunió. Aquelles sensacions que només es viuen a la màgia de les parets.
En Santi escalant el segon llarg. |
Vam escollir la via Terra de Nòmades al Pollegó Est, una via que sempre m'havia atret per les fissures de la primera part. Escalada divertida i variada entre plaques, xemeneies i fissures pràcticament equipades, on anirà bé portar un petit joc de friends.
A la xemeneia del primer llarg i sortint de R1. |
La part de dalt, força de tràmit, busca la sortida per esperons de roca a trams no massa bona i pràcticament sense equipament. Els ràpels per la via Son de la llarga fàcils de trobar, ben equipats i super directes!!
Dos ràpels i a baix!! |
Tot i que m'esperava una mica més de la via, vam passar una molt bona jornada. El fort vent ens va acompanyar en tot moment, intensificant les sensacions. Un bon retrobament amb les parets!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada